La periodista i escriptora vilanovina Mireia Rubio ha iniciat una campanya de micromecenatge per publicar la seva segona novel·la, “El tiempo del negro». La novel·la s’inspira en la notícia d’un naufragi real a Punta Paloma (Tarifa), però Rubio confessa que “no arriba a relatar la veritable tragèdia humanitària que esdevé a la Mediterrània”.

La periodista de Ràdio Nova relata que “no és més que una novel·la d’amor. Una història sobre la riquesa mútua de l’hospitalitat i el poder de l’amistat. Un relat de retrobaments en què la comunicació, trencada per les decepcions, la por o els remordiments, es restableix poc a poc, amb afecte i generositat, enmig dels llargs silencis d’un home que ha patit pèrdues vitals, però que a Malgrat tot continua buscant motius per no perdre l’esperança”. Això, sense deixar de denunciar la violència estructural i l’explotació sexual.

Mireia Rubio vol també que l’edició de la novel·la pugui repercutir en diferents col·lectius compromesos amb la defensa dels drets humans, com els que té a prop i en els que participa (Baula, Som Poble o la UCFR) o els que apareixen a la història com la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, l’APDHA, la Red Acoge, l’Associació Dona emancipada de Màlaga o els COR.

Dels 2.300 euros que necessita -i que es recullen a través de la plataforma Verkami-, la majoria s’invertirà en l’edició d’un tiratge de 500 exemplars de la novel·la (maquetació, disseny, impressió, tramitació d’ISBN …) així com la creació del llibre electrònic. Els beneficis aniran a les entitats assenyalades, especialment a la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum que a més també col·labora en aquest projecte.

El llibre estarà editat per mitjans d’abril i la primera presentació en exclusiva per a un grup de mecenes està prevista per al divendres 22 d’abril a la galeria Artèria d’Igualada.

Mireia Rubio és llicenciada en Periodisme, redactora d’informatius a l’emissora municipal de Vilanova del Camí, Ràdio Nova. L’any 2007 va publicar la seva primera novel·la, “El abrazo náufrago”. Al seu debut literari explicava la història de la Clara, una jove vídua amb una filla de curta edat, que decideix deixar la seva vida a Barcelona per tornar a l’Astúries de seva infància, en el fictici poble de Ranamanca.

Pel que fa “El tiempo del negro», l’autora ja ha avançat una sinopsi que reproduïm a continuació.

«La presència d’un immigrant africà que ocupa la casa veïna, altera els plans d’Ernesto en la seva quarta visita per replantar el jardí de la Salina, a la costa de Tarragona. Més enllà de gaudir d’un temps d’esbarjo, Ernesto té l’oportunitat de acostar-se al lloc on viu i treballa Alícia, un amor inoblidable. Enredat entre la responsabilitat i el remordiment per com va acabar la seva relació, la pau que anhela li sembla en mans de l’amiga que encara comparteix la passió per la dansa de la seva germana Isabel, encara veiés frustrada la seva carrera després de patir un accident.

La impotència, però alhora també el desig d’ajudar a l’home que s’amaga a la casa del costat, empeny a Ernesto a buscar novament la complicitat Alícia, que ara treballa com a educadora social. Junts coneixen la identitat i l’origen de Gabriel, un nigerià que ha arribat a Espanya després del rastre de la seva germana Adaeze i que ha patit en el trajecte la tràgica pèrdua de la seva dona i el seu fill, ofegats a l’Estret. El compromís amb Gabriel els porta fins a Cadis per comprendre el viacrucis del nigerià i intentar esbrinar el parador de la seva germana desapareguda «.