Els locals, ja coneixien la resta de resultats de la jornada, i van anar pel partit. «Per Civil o pel criminal.»
En els primers compassos del partit, el Martorell, va veure com Aitor Martínez es va treure dues jugades del barret de copa, per deixar retratats a la parella de centrals locals.
 

Jugades Polèmiques:
1ª.- Minut 5. Frontal de l’àrea de penal local.
Aitor controla la pilota, però rep l’impacte del braç del dorsal Nº 4. Sr David Gimeno, que ho derroca sobre la línia de l’àrea de penal, perpendicular al marc local.

2ª.- Minut 8. Ràpida contra del Montserrat conduïda per Rachid. Quan es disposa a executar el tret, trobant-sol davant el porter local, és derrocat. Penal de llibre, que hauria d’haver estat acompanyat per la targeta vermella al jugador local, en ser una ocasió manifesta de gol, i el central, l’últim defensor.
L’àrbitre, mira cap a un altre costat, per no indicar el penal i haver de deixar amb 10 al Martorell, als set minuts de partit. Mostrant així, la seva nul·la personalitat.

3ª.- Minut 25. Mentre la pilota es jugava a la zona mesurava defensiva al camp del Montserrat.
A l’altra part del camp, zona mitjana defensiva local. O sigui, a l’altra punta del camp. Aitor Martínez, dóna dos passos d’esquena a la porteria local, propinant un petit trepitjada al Dorsal Nº 3 del Martorell, Carlos Pujol Amat.
Responent aquest, amb una forta puntada, estant la pilota en joc, però a la distància d’uns 25 metres d’on es produeix l’acció.
Un cop finalitzat el partit, el mateix Aitor, em va comentar, que no s’havia adonat de la presència darrera seu del Sr. Pujol. Per tant, la trepitjada, per res va ser intencionat.

Lògicament, els jugadors de Paquito, es van indignar, i van anar a recriminar l’actitud del Sr. Pujol.
Durant la discussió davant de la zona de banquetes, per tant sota la tribuna principal, observo, com el dorsal Nº 11. Sr. Carlos Heras. Escup el preparador de porters de la UD. Montserrat.

El col·legiat s’adona de tots dos incidents, però per no expulsar del terreny de joc als dorsals 3 i 11.
Decideix retirar-se al seu vestuari, i sol·licitar la presència de la força pública. Tots dos equips es troben sobre el terreny de joc, esperant la decisió arbitral sobre una possible suspensió del partit. Però transcorreguts 28 minuts, l’àrbitre apareix pel túnel de vestidors, i ordena la continuació del partit. Però sense prendre mesures disciplinàries, ja que el Martorell, segueix amb onze jugadors sobre el terreny de joc.

1-0. Mnt. 36.
Quan es portaven deu minuts després de la represa, s’avança el Martorell, en l’únic error de la defensa del Montserrat. Una gran diagonal per guanyar l’esquena a la defensa, i anotar el 1-0.

4ª.- Minut. 68. Gran jugada d’Alex Llanas, que s’interna per banda esquerra. Havent superat al lateral, es disposa a disparar sol davant el porter local, quan és la traveta. Nou penal de llibre no assenyalat.
Davant la sorpresa de propis i estranys, fins i tot els jugadors del juvenil del Martorell a la grada, després d’haver jugat a la prèvia del partit guanyant al Mollet 3-2. Es mofen de l’actitud del col·legiat, en no assenyalar la pena màxima.

5ª.- Minut 87. Jugada d’equip del Montserrat, amb xut final d’Aitor. Els de l’Anoia, es queden perplexos, en veure com l’àrbitre no assenyala unes clares mans d’un defensor local en l’interior de l’àrea.
Els de blau, ja que el Montserrat va canviar avui la seva indumentària habitual, envolten a l’àrbitre per demanar-li explicacions. Però aquest mana seguir el joc.

2-0. Mnt. 89.
Els últims deu minuts, Paquito va ordenar defensa de tres, darrere d’anar a per l’empat. Una ràpida contra local, murri a la defensa de l’Montserrat, amb pocs efectius. Veient-se en l’obligació de tallar aquesta acció a faltar a la vora de l’àrea, la qual cosa va propiciar l’arribada del 2-0.

La nul·la autoritat del col·legiat, permetria als locals, interrompre el joc amb reiterades faltes tàctiques.
Agafant de la samarreta al contrari, empenyent al contrari per enderrocar-lo i així, evitar una contra, o la velocitat en la transició de la pilota cap a camp local. Aquestes faltes van ser innombrables. Fins i tot, cometent falta sobre el central del Montserrat, en la seva pròpia àrea. No obstant això, en el capítol d’amonestacions, el Martorell, només veuria una groga més que l’Montserrat.

Per tant, puc afirmar i afirmo, que el partit no el va guanyar l’equip que millor va jugar, i si aquell, que amb el beneplàcit d’un àrbitre amb nul·la personalitat, va saber aprofitar aquesta circumstància.