Música d’amor i silenci és el primer disc de Marc Freixas i Albert Gàmez. Marc Freixas és un poeta de carrer. Albert Gàmez és un músic que toca el piano, la guitarra i canta.

Es tracta d’un magnífic treball de música i poesia que fa de molt bon escoltar i que et convida a tornar-lo a sentir. En ell, la poesia n’és el centre perquè “és el llenguatge del futur i val la pena estar en silenci i escoltar-lo. La poesia fa pensar, i les lletres de les cançons del disc fan pensar”.

El projecte sorgeix a partir del llibre de poesia “Amor i Silenci” de Marc Freixas del 2013, i que l’Albert Gàmez va conèixer durant el 2014 i els va musicar. A partir d’aquí neix el disc “Música d’amor i silenci”, finançat gràcies al projecte de micromecenatge de Verkami. S’ha gravat el disc a Aviram Estudi de Manresa amb el músic i productor Albert Palomar,  on es manté la frescor del directe en un treball orgànic que està molt viu.

És un projecte fet amb molt d’amor en el qual s’han unit dues arts: poesia i música. El disc és novedós perquè és una aposta conjunta entre un músic i un poeta que han compartir el seu treball. Es retroalimenten perquè la fusió entre un músic i un poeta va una mica més enllà del que estem acostumats. És un disc íntim, que fa companyia. És un treball que pot agradar a tothom, i qui l’ha tastat, l’ha repetit.

El disc comença amb el poema inèdit “Sou la veu”, que en Marc Freixas recita i dedica agraïnt la col.laboració dels mecenes. També hi ha col.laboracions externes, com el músic Toni Balsells, que ha fet un solo de guitarra en la peça “Una manera fácil”. L’Albert Palomar, amb la guitarra en la cançó “Els dies blaus”, i també hem comptat amb la gran aportació d’en Cesk Freixas en la cançó “Ara és l’hora”, amb la veu i la guitarra.

El disc està format per dues parts; les primeres sis cançons són amb piano i veu, i el Marc recita algun dels seus poemes, mantenint l’essència del treball, i a partir de la setena cançó,  s’incorporen noves sonoritats i nous instruments. I a l’última cançó, en Marc acaba recitant el poema “Tendrament… el nen d’Àfrica”, que es pot escoltar amb unes perscusions africanes.