Carme ha posat edat a la vilatana més antiga de la que hi ha constància, batejada com “Carmina”, les restes de la qual van aparèixer el 2013, a la darrera de les campanyes arqueològiques realitzades a l’antiga església de Cal Ros i el seu entorn. L’any 2011 s’actuà específicament a l’interior de l’església perduda; el 2102 de nou  a l’església i també a la part amagada d’aquesta sota el camí i el terreny colindant. El 2013 es feren intervencions a la zona propera a la riera, lloc on hi trobaren indicis dels primers assentaments medievals de Sant Martino de Chazmo, nom que tenia la població ja a l’any 1.005, segons el Cartolari de Sant Cugat del Vallès.

En aquesta zona es trobaren restes d’habitatges medievals i també fora de murs una tomba en caixa de lloses. A aquesta troballa se li va donar importància pel fet que segurament la tomba era anterior a les primeres cases properes a l’església ja que estava fora murs. Es va catalogar com a CR1 (Cal Ros 1).

Un petit os de CR1 va ser analitzat a Sevilla per tal de datar-lo. Els resultats de la prova del carboni 14 van donar com a resultat que es tractava d’una dona, musculada, d’uns 40 anys i que devia morir aproximadament entre els anys 862 i el 992. Així, “Carmina” va ser una de les primeres pobladores de Carme quan encara era “terra de ningú” una vegada conquerit el territori als musulmans i abans dels assentaments medievals: l’església i el primer poble. També ajuda a confirmar la hipòtesi que l’església de Sant Martino de Chazmo era preromànica.