La nevada va ser generalitzada arreu de Catalunya, amb gruixos superiors a un metre a la Serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental. El Servei Meteorològic de Catalunya ha representat en un mapa l’estimació dels gruixos de neu màxims mesurats durant la nevada a partir de les dades històriques de la Xarxa d’Observadors de Catalunya i de dades de premsa. Així, a l’Anoia es van registrar gruixos al voltant dels 20 cm. A la Conca d’Òdena, mig metre a la majoria de la comarca i al voltant d’un metre a indrets com Montmaneu, Argençola o La Llacuna. El coll del Bruc i el de la Panadella també van registrar un metre de neu, el que es va traduir en un col·lapse circulatori de la Nacional II.
Entre els atrapats, el mateix alcalde d’Igualada, Manuel Miserachs. Ell i alguns anoiencs més van poder arribar a Martorell per agafar un tren cap a Igualada. Uns cables caiguts a la via els van impedir passar de Piera durant unes hores més. Torres d’electricitat i elements de mobiliari urbà van resultar malmesos arreu per la intensa nevada.
Pèrdues milionàries per a indústries i comerços, que van veure malmesos alguns dels seus productes. La manca de llum va provocar també l’escassetat d’aliments bàsics. Amb pobles i ciutats aïllats i sense electricitat per fer funcionar la maquinària, un bé bàsic com el pa ben aviat es va fer molt escàs. L’1 de febrer la normalitat -i l’electricitat- començava a retornar a l’Anoia després d’una de les nevades més importants que es recorden, com la de 1944 o la més recent, de 2001.