Com cada any al voltant del 12 d’agost el planeta Terra creua la zona més densa de partícules que va deixar el cometa Swift-Tuttle produint una pluja d’estrelles, estels fugaços, meteors. Aquest fenomen és també conegut com a “Les llàgrimes de Sant Llorenç” en memòria de les llàgrimes que es diu que va deixar anar Sant Llorenç al ser cremat a la foguera. Sant Llorenç és el 10 d’agost i igual que altres dates del calendari, Nadal i Sant Joan els solsticis d’hivern i d’estiu, s’han vist desplaçades un parell de dies després de l’ajust del calendari al segle XVI. El fenomen també és conegut com “Els Perseids” donat que els meteors semblen sortir de la constel·lació de Perseus.
Des de l’Observatori de Pujalt es van portar a terme activitats de tarda i de nit els dies 11, 12 i 13 d’agost. A la tarda es va portar a terme una observació solar i una visita a l’observatori meteorològic. Després es va deixar una estona per sopar i abans de les 22h es van portar a terme 3 activitats nocturnes. Per una banda observació amb el telescopi TGS, per una altra es va fer una recorregut per les constel·lacions visibles en el cel i es va observar amb altres telescopis i la darrera activitat va ser entrar dins del planetari de 4,5m de diàmetre per fer un recorregut per l’Univers. Aquestes activitats es van dur a terme fins a les 0:00h ja amb el cel ben fosc ja i a punt per poder-se estirar a l’exterior de l’Observatori i poder gaudir de la pluja d’estrelles en un any amb el cel fosc gràcies a l’absència de Lluna i sobretot sense núvols. Un total de 250 persones es van acostar a l’Observatori de Pujalt per tal de portar a terme les activitats i de fer el seguiment del fenomen astronòmic.
El cometa Swift-Tuttle va passar per darrera vegada el 1992 a prop de la Terra i tornarà a passar l’any 2125. Al llarg dels propers anys es preveu una disminució del nombre d’estels fugaços a mesura que es vagin dispersant les partícules. Tot i així hi ha altres pluges d’estels al llarg de l’any. Al novembre hi ha “Els Lleònids” fruit d’un cometa anomenat Tempel-Tuttle i que s’acosta al Sol cada 33 anys. EL seu proper pas serà l’any 2032. En els darrers 1000 anys hi ha registres d’aquesta pluja d’estrelles com a fenomen realment molt espectacular i d’arribar-ne a veure en alguns casos més d’un estel fugaç per segon. Veurem d’aquí 9 anys.
Per últim, tot i que la pluja d’estels del mes d’agost és la més coneguda no és pas la mé densa en meteors que es produeix. La més densa són “Els Gemínids” que es produeix al desembre amb el seu màim el dia 14 i que supera en un 50% el nombre d’estels fugaços de les “Llàgrimes de Sant Llorenç”.
