La plaça Joan Vich i Adzet de Vilanova del Camí ha estat aquest diumenge l’escenari d’un emotiu homenatge a les persones immigrades, organitzat en el marc de la Setmana de la Diversitat. L’acte, presidit pels alcaldes de Vilanova del Camí i de Pozo Alcón, Noemí Trucharte i Iván Cruz, va comptar amb la participació d’una nombrosa representació institucional i associativa encapçalada per la Casa de Andalucía, la Unión Cultural Extremeña Anoia i el cor Rocieros del Camino.
Un dels moments més significatius de la jornada va ser el descobriment d’una escultura en honor a les persones immigrades, situada al cor del municipi. L’obra, plena de significat, té una rèplica germana a Pozo Alcón, com a mostra dels vincles històrics i humans que uneixen els dos pobles.
L’escultura és obra de Ramon Salarich, un artista català establert a Campocámara, municipi granadí limítrof amb Pozo Alcón i molt vinculat a aquest municipi germà on ha treballat en la reforma de la capella de la Virgen de los Dolores y del Nazareno, dos icones molt importants pels “poceños”.
Un acte carregat de memòria, reconeixement i emoció
L’acte va començar amb una obertura artística intercultural, que va obrir la presidenta de la Casa de Andalucía de l’Anoia, Júlia Moreno i que va oferir diferents lectures poètiques a càrrec d’ Ana Palomino (Casa de Andalucía de l’Anoia) i de José Niso (Unión Cultural Extremeña Anoia). Dues intervencions plenes de referències a Andalusia i Extremadura que van emocionar el públic assistent i van donar un to reflexiu a la trobada.
Tot seguit, la regidora Carlota Silva va destacar la importància de reconèixer “les històries de vida de tantes persones que van deixar enrere la seva terra d’origen per construir un futur nou a Vilanova del Camí”. Va definir la nova escultura com “un símbol de reconeixement, de memòria compartida i de fraternitat”, i va subratllar la voluntat de l’Ajuntament de “mantenir viu el vincle entre comunitats a través de l’agermanament”.
L’alcalde de Pozo Alcón, Iván Cruz, va destacar l’arrelament de més d’un centenar de famílies “poceñas” a Vilanova del Camí des de la dècada dels anys 70, destacant que “el flux migratori no va ser només un desafiament, sinó també una oportunitat per construir comunitats més riques i diverses”. També va agrair l’acollida rebuda a Vilanova i va recordar amb emoció les famílies que mai van poder tornar a la seva terra d’origen.
Un gest de justícia i gratitud
La cloenda institucional va anar a càrrec de l’alcaldessa Noemí Trucharte, que va reivindicar el caràcter valent de totes les persones immigrades: “Aquest homenatge no és només un gest simbòlic, va dir l’alcaldessa, és un acte de justícia i de memòria. Un agraïment profund a totes aquelles mans que han fet créixer aquest poble amb la seva força, cultura i llegat.” Trucharte va remarcar que la nova escultura representa “la suma de camins que es troben” i va expressar el desig que aquest espai esdevingui “un lloc per recordar d’on venim i cap a on volem anar”.
Després del descobriment oficial de l’escultura, a càrrec de les autoritats de Vilanova i Pozo Alcón, va tenir lloc l’actuació del Coro Rocieros del Camino, amb dues peces que van posar la banda sonora a la celebració: “Dos idiomas, dos banderas” i “El emigrante” una cançó que va escriure i compondre una persona molt vinculada a l’entitat.
Des de l’Ajuntament es va agrair l’actuació del Coro Rocieros del Camino, que tot i l’absència del seu mestre i guitarrista —que aquell mateix matí es va veure sorprès per l’inici del part de la seva esposa— van voler mantenir el compromís i oferir una actuació plena d’emoció i generositat.
Un espai simbòlic de pertinença
Com a tancament de l’acte, es va convidar les persones immigrades assistents a escriure el nom del seu lloc d’origen i la data d’arribada a Vilanova del Camí en una pedra blanca, que després van dipositar als peus de la nova escultura. Un gest senzill però profund, que transforma l’espai públic en un territori de memòria compartida i orgull comunitari.
L’Ajuntament ha retirat, temporalment, aquestes pedres amb les quals té previst construir un mural que pugui acompanyar l’escultura.