Cada vegada són més els jaciments que demostren que els Neandertals utilitzaven l’os animal com a matèria primera per a la fabricació d’eines. La variabilitat morfològica d’aquestes eines així com la funció per la qual van ser fabricades és també cada vegada més estudiat i conegut. Tot i això, fins ara no s’havia identificat mai en contextos neandertals l’ús de l’os per a la fabricació de puntes de llança. La revisió del material arqueològic procedent del nivell Ja del jaciment de l’Abric Romaní de Capellades, Anoia ha permès identificar, per primera vegada, una punta de llança feta amb un fragment d’os llarg de cavall de fa més de 50.000 anys.
Aquesta és la principal conclusió del treball publicat a la prestigiosa revista Scientific Reports, en un treball liderat per la Paula Mateo-Lomba, investigadora predoctoral a l’IPHES-CERCA, en el qual hi ha participat també la Dra. Isabel Cáceres, la Dra. Palmira Saladié, la Dra. M. Gema Chacón, el Dr. Josep Vallverdú, el Dr. Andreu Ollé, de l’IPHES-CERCA, el Dr. Juan Luis Fernández-Marchena, de la Universitat de València I el Dr. Juan Marín de la Universidad Nacional de Educación a Distancia.
La rellevància d’aquesta investigació és que demostra que els neandertals explotaven de manera intensiva els recursos animals de què disposaven, no només des del punt de vista nutricional, sinó també cinegètic. En aquest sentit, el treball liderat per Mateo-Lomba desenvolupa un anàlisi interdisciplinari exhaustiu combinant aspectes tecnològics, tafonòmics i funcionals, el qual ha permès identificar indicis tant de la seva fabricació, enmanegament i ús.
Es tracta d´un fragment d’os de cavall, una espècie habitualment explotada pels grups d’aquest jaciment. L’espècimen presenta signes clars de talla intencional quan estava en estat fresc. L’examen minuciós ha mostrat la presència empremtes d’ús i una fractura d’impacte a la punta, fet que demostraria que la punta d’os va ser utilitzada com a llança. La microtomografia computaritzada ha revelat possibles fractures internes que es podrien haver produit en el moment de l’impacte. A més, el patró de desgast observat i una ranura en una de les cares recolzen la hipòtesi de l’emmanegament.
Segons Mateo-Lomba “aquest descobriment contribueix a la nostra comprensió del comportament de caça dels neandertals i de la importància de les eines òssies en el seu repertori tecnològic”. En aquest sentit, afegeix que “es posa en relleu la flexibilitat i adaptabilitat de la tecnologia neandertal, aportant proves d’una tecnologia òssia, que de vegades queda oculta al registre arqueològic, i oferint valuoses dades sobre les seves estratègies de caça durant el Paleolític mitjà”.