El món de la política local anoienca està encara lluny de la paritat. Dels 33 ajuntaments de la comarca, 23 estan governats per homes i 10 per dones. Si parlem del total de càrrecs electes, la diferència entre gèneres és menor. Als ajuntaments de l’Anoia hi ha 179 regidors homes i 114 regidores, un 38,9% del total.
Al conjunt de Catalunya, el balanç de gèneres a nivell dels càrrecs electes també és diferent. Una majoria clara d’alcaldes són homes, 696 dels 947 (73,5%). Per comarques, al Tarragonès només hi ha dues batllesses en els 22 municipis que la conformen i, al Pla de l’Estany, una d’11 localitats. Són les dues comarques amb més desigualtat, seguides d’Osona, el Lluçanès i el Pallars Sobirà. En canvi, el Barcelonès, el Garraf i l’Alta Ribargorça són les úniques amb més alcaldesses que alcaldes.
La tendència és similar, si bé no tan marcada, en les regidories – comptant també els alcaldes, en aquest cas. Dels 9.147 edils, 5.131 (56%) són homes, mentre que 4.016, dones (44%), unes xifres que s’han d’interpretar tenint en compte l’obligatorietat d’incloure com a mínim dues persones de cada gènere per cada bloc de cinc a les llistes electorals. Les comarques de Ponent i Alt Pirineu del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Segarra i les Garrigues són les que tenen els plens municipals més masculinitzats, mentre que a l’Alt Penedès, el Vallès Occidental, el Baix Ebre i el Barcelonès tenen pràcticament paritat absoluta. De fet, la comarca que allotja la capital catalana és l’única amb més dones que homes (50,3%).
ACN