El catedràtic igualadí Pere Pascual i Domènech ha mort als 77 anys. Es va llicenciar a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975 i s’hi doctorà l’any 1984, amb una qualificació cum laude per la tesi doctoral titulada «El ferrocarril en Catalunya (1843-1866). Estudio sobre las causas que determinaron el colapso de los ferrocarriles catalanes como negocio capitalista».
Va ser docent de la mateixa facultat fins que a finals dels 80 es va incorporar com a professor a la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, de la Universitat de Barcelona. El 1992 assoleix la categoria de catedràtic a la mateixa facultat on, vinculat al departament d’Història i Institucions Econòmiques, impartirà Història Econòmica de Catalunya i d’Espanya, i Història Financera, a cursos de doctorat.
És autor de llibres com «Agricultura i industrialització a la Catalunya del segle XIX. Formació i desestructuració d’un sistema econòmic» (Barcelona: Crítica, 1990) i «Fàbrica i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX» (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991) i de nombrosos articles i capítols en diferents treballs, especialment d’història econòmica de Catalunya.
La història del ferrocarril com a motor de desenvolupament econòmic del país va centrar la seva tesi doctoral i bona part de la seva obra, amb volums com «Els camins de l’era industrial. La construcció i finançament de la xarxa catalana de ferrocarrils (1843-1898)» i «El ferrocarril a Catalunya 1848-1935. Una història de la seva explotació».