Aquesta notícia és la nostra innocentada del 2020
Unes obres particulars en una finca del Bruc han fet sortir a la llum el que podrien ser les restes del tambor amb el que Isidre Lluçà i Casanoves hauria aconseguit fet retirar les tropes de Napoleó de la zona de Montserrat durant la Guerra del Francès. Les restes, de les que no s’ha fet pública cap imatge, han estat traslladades al Museu d’Història de Catalunya, que les està analitzant amb l’objectiu de determinar si realment es pot tractar del tambor que fa més de dos segles va tenir un paper clau en el desenvolupament d’aquest conflicte. Isidre Lluçà, un jove de Santpedor, és a qui la historiografia atribueix la identitat del timbaler del Bruc, tot i que mai s’ha arribat a saber que va passar amb el tambor amb el que la llegenda diu que va aconseguir la retirada de les tropes napoleòniques.
Les batalles del Bruc durant la Guerra del Francès van tenir lloc a mitjans de 1808. El 4 de juny de 1808 una columna francesa dirigida pel general Schwartz sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa amb ordres de castigar Manresa i Igualada, la primera per la crema del paper segellat i l’altra per la seva situació estratègica en el camí ral. Els efectius francesos eren de 3.800 homes, bàsicament italians i suïssos. El 6 de juny començà la Primera batalla del Bruc.
L’exèrcit espanyol era en part professional amb combatents també suïssos dirigits pel tinent suís Franz Krutter Grotz i en part voluntaris dels sometents catalans de Manresa, Igualada, Tàrrega i rodalia i en total eren uns 2.000 homes. L’exèrcit francès va ser vençut en una emboscada i 300 dels seus homes van morir.
El 14 de juny de 1808 va tenir lloc la segona batalla del Bruc, on el factor sorpresa ja no hi era i les forces franceses eren molt més importants. La victòria de les tropes espanyoles va trencar amb el mite de la imbatibilitat de l’exèrcit de Napoleó.
La inferioritat de les forces autòctones, sense cavalleria, artilleria ni cap militar que els dirigís, seria l’embrió de la creació de la llegenda del timbaler, citat per primer cop l’any 1809 com un minyó de Santpedor erigit en general en cap que feia servir un tambor de les confraries.
La llegenda explica que la reverberació del so del tambor en xocar amb les parets de Montserrat va fer creure que el nombre de soldats catalans era molt superior al que realment hi havia.