Des del passat 18 d’agost, Calaf està sense aigua potable a causa de la reducció del cabal a la riera del Mantellí que ha fet elevar el nivell de nitrats per sobre del llindar dels 50mg/l. Durant aquest període però, no s’ha aconseguit estabilitzar la situació i per això, l’Ajuntament de Calaf va demanar als responsables de l’Agència de Salut Pública i de l’empresa adjudicatària del servei, Aigües de Manresa, realitzar una reunió oberta a tota la població per donar explicacions i resoldre dubtes. Aquesta es va realitzar el dimecres 30 de setembre al Casino de Calaf i hi van assistir una setantena de persones.
Nitrats i trihalometans en les fonts d’origen
Aigües de Manresa va explicar que Calaf obté l’aigua de dos pous i de la riera del Mantellí. En el cas dels pous, aquests tenen nitrats i en el cas de la riera del Mantellí, l’aigua registra trihalometans i per tant, cap de les dues aigües soles té bona qualitat. En aquest sentit, és gràcies a la barreja de les dues fonts que Calaf pot disposar d’aigua potable, tot i que la qualitat està sempre fregant els límits que marquen les directives per al seu ús com a aigua de boca.
En el cas en què una de les dues fonts tingui problemes, es desequilibren els valors de la qualitat de l’aigua i aquesta perd la seva potabilitat. Si plou molt, els nitrats s’escampen cap a l’aigua subterrània dels pous i si plou poc, la riera del Mantellí baixa amb poca aigua i s’eleva l’índex de trihalometans.
Segons va explicar Aigües de Manresa, aquest estiu, hi ha hagut una situació climatològica desfavorable que ha fet augmentar els nitrats per sobre els 50 mg/l i de moment, no s’ha pogut tornar a estabilitzar.
L’empresa va assenyalar que des de sempre s’han seguit protocols de detecció d’anomalies de la qualitat de l’aigua basats en analítiques periòdiques però va explicar que al llarg dels anys, els valors de contaminants han pujant de mica en mica. Això fa que els episodis en els quals l’aigua deixa de ser apta per al consum cada cop siguin més freqüents i s’hagin d’activar els protocols de detecció d’anomalies més sovint, tot i que no suposen una gravetat molt superior a abans.
El consum en excés, un problema per a la salut a llarg termini
Des de l’Agència de Salut Pública van voler aclarir que tot i no ser apta, el seu consum no suposa un problema a curt termini, ja que d’acord amb els criteris de la FAO-OMS, la ingesta tolerable de nitrats és de 219 mg/dia per persona. Això equivaldria a 3,3 litres diaris d’aigua que tinguin un contingut de 65 mg/l de nitrats.
Tot i això però, encara que no hi hagi una afectació immediata, no es descarta que amb els anys puguin aparèixer dolències derivades en els casos que s’hagi consumit un excés de nitrats i trihalometans.
També van voler aclarir que dermatologicament, una aigua amb un nivell de nitrats o trihalometans elevats no té cap afectació a la pell.
La solució definitiva: la connexió a l’embassament de la Llosa del Cavall i una planta de nitrats
L’Ajuntament de Calaf va explicar les dues solucions a curt termini amb què està treballant i que preveuen que estiguin a punt a partir del juny del 2021.
Per una banda, la connexió amb el ramal de la Llosa del Cavall, que no està en funcionament a causa de diferents motius. Els processos per adherir-se al sistema d’Aigües Ter Llobregat (ATL), gestora de l’embassament de La Llosa del Cavall, «requereixen molt temps» asseguren des del govern municipal, que afegeix que la canonada que transporta l’aigua des de la Llosa es va construir a 50 metres de la connexió amb el subministrament d’aigua de Calaf. A més de la connexió s’han de fer unes instal·lacions de control de l’aigua per garantir la qualitat, la pressió i el cabal de l’aigua abans d’injectar-la al circuit municipal, i això és un procés més lent i més costós.
La segona solució plantejada pel govern de Calaf, una planta per extreure els nitrats de l’aigua freàtica del municipi amb un sistema pioner al territori. Aquesta solució es troba en fase de redacció del projecte i ja se n’ha signat el contracte. Podria estar operativa durant l’estiu del 2021.
Seguidament, en el torn de preguntes els assistents a la reunió, van manifestar les seves inquietuds amb aquest problema. Sobre una possible rebaixa del rebut, Aigües de Manresa va exposar que no es podia fer perquè estan obligats a l’equilibri econòmic de la gestió. Per tant, en els períodes de mala qualitat de l’aigua la companyia assegura que encara més despeses a causa de tots els tractaments i protocols que han d’activar. Això si, no proposen una pujada del preu de la quota.