Un estudi defineix les unitats de paisatge de l’Anoia

L’Anoia ja disposa d’un catàleg que defineix la tipologia dels seus paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, un document tècnic que serveix de base també per a la planificació territorial i urbanística. Aquest document s’emmarca en el Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals, presentat aquest divendres.

El Catàleg del paisatge de les Comarques Centrals abasta les comarques de l’Anoia -tot i que bona part acaba de passar a l’àmbit Penedès-, el Bages, el Berguedà, Osona, el Moianès i el Solsonès. Igual que la resta d’àmbits territorials, les Comarques Centrals es caracteritzen per la presència d’importants escenaris amb valor natural, estètic, històric i productiu.
 

10 trets que defineixen el caràcter
 

Destaca sobretot per uns escenaris estructurats pels rius Llobregat i Ter i presidits per nombroses colònies industrials i fàbriques de riu. En concret, hi ha 10 trets que defineixen, principalment, el caràcter paisatgístic d’aquest àmbit funcional territorial:
 

1.    El conjunt d’altiplans separats per conques: els tres Replans del Berguedà, del Solsonès i del Lluçanès, Costers de la Segarra i Moianès.
2.    El mosaic agroforestal: boscos d’alzines i roures alternant amb camps de cereals.
3.    Els masos i construccions rurals: presents als replans i a la Plana de Vic, així com les cabanes de vinya i les tines (Sant Llorenç del Munt, Moianès).
4.    Les construccions defensives, castells i torres: al Pla de Bages, a les Valls de l’Anoia o a la Plana de Vic, entre d’altres.
5.    Els patrons d’assentament i nuclis de població singular: nuclis de creixement lineal (Hostalets de Balenyà), de muntanya pirinenca (Castellar de n’Hug), de colònies industrials (L’Ametlla de Merola, Cal Rosal) o en l’entorn agroforestal  (els Prats de Rei, Folgueroles).
6.    Els fons escènics configurats per les muntanyes emblemàtiques: Pedraforca, Sant Llorenç o Montserrat, entre d’altres.
7.    El patrimoni industrial i miner: capçaleres del Llobregat, Replans del Berguedà, Conca Salina, Plana de Vic.
8.    Els espais naturals emblemàtics: el Montseny, Montserrat, el Cadí-Moixeró, el Port del Comte.
9.    La xarxa fluvial: té com a eixos vertebradors el Ter, el Llobregat, el Cardener i l’Anoia
10. Les infraestructures: l’A-2, l’Eix Transversal (C-25) o l’Eix del Llobregat (C-16).
 

Els usos del sòl predominants a les Comarques Centrals són el forestal (70,73%) i l’agrícola (26,37%), mentre que l’espai construït només ocupa un 3,02% del total. Les dinàmiques territorials mostren una tendència a l’estabilitat i a l’equilibri entre els diferents usos del sòl, tot i que les poblacions més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona mostren un fort creixement que, en part, es destina a primera residència.
 
Pel que fa a les poblacions més grans de les Comarques Centrals (Manresa, Igualada i Vic), s’observa un fort desenvolupament de les àrees perifèriques, a l’entrada dels nuclis, on s’implanten zones industrials i comercials. Aquestes ciutats també mostren una certa tendència a la conurbació, com és el cas de la Conca d’Òdena.

El Catàleg divideix l’àrea de les Comarques Centrals en 27 unitats de paisatge, definides segons el creuament de dades sobre la morfologia del territori (relleu, hidrologia, pendents) amb d’altres de caràcter social o cultural (usos del sòl, elements identitaris) i els resultats de la consulta ciutadana. D’aquestes n’hi ha 17 que cavalquen amb altres àmbits territorials.

A l’Anoia, el catàleg contempla fins a nou unitats de paisatge, sovint compartides amb les comarques veïnes. Com s’observa al mapa, l’àrea central es defineix com a Conca d’Òdena. El sud-est rep la denominació Valls de l’Anoia, mentre l’àrea del massís de Montserrat inclou un paisatge anomenat Pla de Montserrat. Al sud-oest, el paisatge de les serres d’Ancosa i una petita part de l’Alt Gaià. L’Alta Anoia concentra part de tres unitats de paisatge: els Costers de Segarra, Rubió-Castelltallat-Pinós i la Vall del Llobregós.

Cada unitat és cartografiada i acompanyada d’una fitxa que detalla, per a aquella àrea, tots els factors analitzats per a la totalitat de les Comarques Centrals i proposa objectius de qualitat específics. El catàleg es pot consultar a la pàgina web de l’Observatori del Paisatge.
 

 
Objectius i propostes
 

El Catàleg defineix un total de 12 objectius de qualitat paisatgística per a l’àmbit de les Comarques Centrals:
 
1.    Uns assentaments urbans que creixin de manera ordenada i respectuosa amb la seva singularitat, amb unes entrades als nuclis projectades en relació amb el paisatge.
 
2.    Unes infraestructures lineals integrades en el paisatge.
 
3.    Unes àrees especialitzades que tinguin en compte els elements estructuradors del paisatge.
 
4.    Uns paisatges miners d’extracció de sal i de carbó que facin compatible l’activitat industrial amb d’altres cíviques.
 
5.    Un paisatge de colònies industrials, agrícoles i fàbriques de riu que pugui destinar-se a usos de lleure i turisme sense perdre els seus valors productius i històrics.
 
6.    Uns paisatges fluvials que conservin la funció dels rius com a connectors naturals i espais d’oci.
 
7.    Un sistema d’urbanitzacions ordenat i integrat en l’entorn.
 
8.    Uns elements del patrimoni arquitectònic que siguin fites de referència i punts de descoberta del territori.
 
9.    Uns espais amb valor natural ben conservats.
 
10. Un paisatge agroforestal que garantexi la integració de les noves construccions.
 
11. Un sistema d’itineraris i miradors que ofereixin les vistes panoràmiques més atractives.
 
12. Unes fites i fons escènics preservats, que es mantinguin com a referents visuals i identitaris de qualitat.