La major part de l’Anoia marxa a la nova Vegueria Penedès

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous adaptar la Llei 30/2010, del 3 d’agost, a la creació de la vegueria del Penedès, fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per la Plataforma per una Vegueria Pròpia. La creació de la nova vegueria referma una divisió de la comarca de l’Anoia que ja s’havia començat a definir en alguns àmbits de planificació. Vuit municipis de l’Alta Anoia es mantenen adscrits a la vegueria de la Catalunya Central: Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana. La resta, passa a pertànyer a la nova vegueria.

Els grups impulsors -JxSí, el PSC, CSQP i la CUP- defensen la condició del Penedès com una comarca geogràfica natural. Els límits de la Vegueria de Vilafranca es coneixen ben definits des de l’any 1304, i constituïen el que avui coneixem com a comarques del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf) a més d’altres poblacions de l’entorn, arribant per exemple fins a les portes de Tarragona i a la vila d’Igualada i la seva rodalia, que van tenir una sots-vegueria. L’entorn d’Igualada es va mantenir al Corregiment de Vilafranca creat després de la Guerra de Successió, quan el Penedès havia perdut poblacions properes a Tarragona. La divisió provincial aplicada el 1833 va suposar el trencament de la unitat del Penedès que ara es recupera.  

Per als quatre grups parlamentaris que han defensat la modificació, els antecedents històrics posen la necessitat d’adequar la divisió territorial de Catalunya no només als àmbits territorials geogràfics naturals i històrics “sinó als àmbits de sentiment de pertinença de la població configurats en els pas del temps”. Una mostra d’això ha estat el moviment per la vegueria Penedès, al quan van donar suport bona part dels ajuntaments de l’Anoia que ara passaran a la nova demarcació. Les excepcions, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, governades pel PSC en el moment de debatre’s les mocions d’adhesió i que van ser rebutjades perquè els respectius governs municipals prioritzaven l’adscripció a l’àrea de Barcelona.

En el debat parlamentari, Eva Martínez (PSC), ha dit que la vegueria ha de donar pas a la descentralització dels recursos de la Generalitat, perquè “sense recursos, és morta” però ha afegit que tampoc no calen grans estructures. Hortènsia Grau (CSQP) ha reclamat al Govern que deixi clar si la vegueria del Penedès tindrà o no un delegat perquè segons ella, els consellers es contradiuen, i ha reclamat un “calendari de descentralització de serveis” i ha recordat que encara falta debatre quina població en serà la capital. El diputat de la CUP, Joan Garriga, ha celebrat l’aprovació perquè el Moianès i el Penedès tinguin entitat pròpia per “singularitat històrica”.

Per JxSí, Teresa Vallverdú ha reconegut que amb aquesta qüestió el Parlament “no ha estat a l’altura” però s’ha mostrat contenta que “avui quatre grups refarem l’error històric”. Dues de les diputades del grup que ha impulsat aquesta proposta per la nova vegueria són les igualadines Maria Senserrich i Alba Vergés.

Des del PP, que ha presentat una esmena a la totalitat, el diputat Santi Rodríguez, ha argumentat que “els consells comarcals s’haurien de suprimir si volem vegueries” perquè els municipis ja creen “mancomunitats per necessitat”. Sergio Sanz (C’s) ha lamentat que “es vulguin crear duplicitats” i ha dit que els consells comarcals “costen 200 milions d’euros l’any” a l’administració.

A la proposició es defensa també que la nova divisió permetrà una millor gestió administrativa, augmentarà les mercaderies manufacturades que surten del port de Vilanova i la Geltrú i adaptar les infrastructures
perquè serveixin el territori. En aquest sentit, la proposta contempla la millora de la carretera C-15, que uneix Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. L’alcalde igualadí, Marc Castells, va anunciar fa alguns mesos un front comú amb Vilafranca per desdoblar la carretera C-15, tot i que el departament de Territori va aigualir les aspiracions i la millora passaria per ampliar un carril entre Igualada i Vilafranca quan hi hagués possibilitats pressupostàries.