Igualada convoca un concurs d’idees sobre el futur del Rec

El debat sobre el futur del barri del Rec va arribar al ple del mes de juliol de l’Ajuntament d’Igualada, celebrat el passat dimarts. L’equip de govern va donar compte de tres decrets en els que es feia la convocatòria d’un concurs d’idees per la selecció de propostes per establir una visió estratègia del barri del Rec en matèria d’urbanisme i connectivitat.

Aquesta mesura s’emmarca en la voluntat del govern d’establir “una eina prèvia de participació”, tal i com va dir el tinent d’alcaldia Jordi Pont, abans d’abordar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), del qual el Rec és l’eix central. En aquest sentit, Pont va recordar que per a ells el barri concentra “el 80% dels problemes de la ciutat a nivell urbanístic” i, per això, considera encertat convocar aquest concurs d’idees que “ena ha de servir per no equivocar-nos”.

A aquest concurs es podran presentar tots aquells projectes que desitgin dibuixar el futur del barri del Rec en diferents àmbits. Des del govern es remarca que els projectes guanyadors no seran vinculants, perquè “no estem fent planejament , però ens marcarà una quantitat de pautes importantíssimes”, va apuntar Pont. El concurs també ha de servir per canalitzar la participació dels diferents agents socioeconòmics del barri, que ja s’han reunit  amb govern i els altres grups municipals a través del Consell del Rec. Pont va explicar que “hem d’escoltar a molta gent i hi ha molta gent que té ganes de parlar” i va posar l’exemple dels veïns del barri que recentment s’han constituït en assemblea. “Tota l’experiència que tinguem d’aquest procés ens servirà segur per saber com afrontar la participació ciutadana al POUM”, va concloure el regidor.

En general, els grups de l’oposició van veure amb bons ulls la convocatòria d’aquest concurs d’idees pel barri del Rec, però també van mostrar algunes discrepàncies. Enric Conill (ERC) va assegurar que “trobem a faltar el consens previ necessari per saber cap a on es vol anar” i que  “tenim dubtes que aquest concurs ens serveixi”. També va afegir que el nou planejament de la ciutat és “urgent i inajornable” i que no es poden concentrar els esforços en el barri del Rec. Jordi Riba (PSC) va explicar que el Rec “requereix algun abordatge específic”, per la seva rellevància històrica i per la seva “magnitud i complexitat”.

Eva Pedraza (CUP) va posar en dubte que es tracti d’un procés de participació ciutadana i va expressar el seu temor que sota aquest concepte “s’acabi per justificar les decisions que finalment prendrà el govern de manera unilateral”. Darío Castañé (Decidim) va apuntar que “el Rec necessita un esforç especial, però no s’ha de deixar de banda la resta de barris” i Joan Agramunt (PP) va comentar que “el govern municipal no està prou madur per afrontar un nou POUM i han decidit fer una prova al Rec”.

Debat sobre Sant Bartomeu

El ple de juliol també va aprovar el calendari de dies festius per l’any 2017. Un calendari que va arribar amb certa polèmica per l’anunci de la no inclusió de la diada de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, entre aquests dies. Prèviament al ple i durant la mateixa sessió, algunes entitats de la ciutat van mostrar la seva voluntat per fer de la diada un dels dos dies festius locals, una proposta que el propi alcalde Marc Castells es va comprometre a estudiar de cara a l’any vinent i a parlar-ne amb els diferents agents socials i culturals.

Portal de transparència

Un altre dels punts que va generar cert debat va ser l’aprovació de les dades a publicar en el Portal de Transparència sobre retribucions dels regidors. Marc Castells va assegurar que “mai s’havia fet un exercici així de transparència” i va assegurar que el govern va “més enllà” del que marca com a obligatori la llei. Alguns partits de l’oposició van respondre que tot i que el govern local publica les dades, ho fa per compte propi i no a través del mencionat portal. “És un tema que a la ciutadania li interessa vetllar-lo. Se li hauria de donar una publicitat activa. Pensem que no tenim res a amagar i que hauria d’estar al portal de transparència”, va dir Albert Mateu, de la Cup. Per la seva banda, Darío Castañé (Decidim) va destacar que “som favorables a la publicació activa de les dades, però considerem que cal donar un pas més enllà”. El regidor demana que “si hi ha cap problema en publicar-les, farien bé en explicar la raó, doncs és increïble que s’amagui informació sobre diner públic”.