El film japonès ‘Tony Takitani’, a la propera sessió del Pantalla Oberta

La propera sessió de ‘Pantalla Oberta’ serà el dijous 5 de maig a les 20h. a la Sala de Socis de l’Ateneu, i en ella es projectarà la pel·lícula Tony Takitani (2004) del director japonès Jun Ichikawa. L’acte es realitzat amb col·laboració amb Paranoia Accions, Llibreria Aqualata i Teatre de l’Aurora.

A ‘Pantalla Oberta’ en força ocasions el mes d’abril hem programat films que d’una manera o altra tinguessin relació amb el món del llibre, amb l’acte de llegir,… Enguany no ho hem fet, però no ho hem descuidat. Ho treballarem aquest maig que entrem. I ho farem, a ‘Pantalla Oberta’, però  també de la mà de Paranoia Accions, la llibreria Aqualata i el Teatre de l’Aurora. Al llarg de tres dies ens endinsarem en el món de la cultura japonesa, i en concret, de la seva literatura i cinema, tot gaudint de les explicacions d’Albert Nolla, traductor de novel·listes nipons. Per fer-ho, projectarem el film Tony Takitani (basat en un relat d’Haruki Murakami) i el clàssic, per excel·lència, Rashômon, d’Akira Kurosawa. I entremig hi haurà una trobada amb l’Albert Nolla, qui ha estat traductor dels materials literaris que han originat els films.

Jun Ichikawa, el responsable de Tony Takitani (2004) és un cineasta de culte japonès que després d’iniciar la seva carrera com realitzador publicitari i guanyar premis internacionals va fer el salt cap al llargmetratge cinematogràfic. Tony Takitani va suposar un dels seus grans èxits en la seva carrera, estroncada, però, tràgicament en morir després d’una hemorràgia cerebral,  poc després de presentar el seu darrer film, Buy a suit (2008), estrenada en el Festival Internacional de Tòquio. Tony Takitani ens parla d’un dibuixant, Tony, de gran habilitat tècnica, però el resultat del seu treball és fred, sense sentiments, cosa que li sembla il·lògic i immadur. En enamorar-se de la bella Eiko trencarà amb la seva solitud i viurà amb ella els seus dies més feliços, fins que descobrirà un tret molt peculiar en la personalitat de la noia i que ambdós intentaran corregir amb unes terribles conseqüències.

Triomfadora en el Festival de Locarno (Gran Premi del Jurat i Premi FIPRESCI), millor film en els Independent Spirit Awards i Secció Oficial a Sundance, Tony Takitani és un excel·lent poema visual, una plaent experiència estètica de diàleg mínim conduit per una cordial i afable veu en off, que aquí no fa nosa, i cedeix la paraula als personatges per a què acabin completant allò que s’estava explicant; amb una fotografia de colors apagats, tristos –com si hagués descolorit la pel•lícula-, tot vetllant les ombres dotant-les d’un to evanescent i somiejador; amb una banda sonora del sempre gran Ryuichi Sakamoto; i un treball de fotografia i composició dels plans molt cuidat, amb elegants travellings laterals que segueixen els actors, i a partir d’un fosc o un desenfocament fer el canvi d’escenari. En definitiva,… un deliciós plat japonès,… a punt per ser degustat pels paladars més exigents.