El passat dissabte a les 6 de la tarda es va jugar al pavelló polivalent de Les Comes el partit corresponent a l’última jornada de Segona Catalana que enfrontava l’Igualada amb l’Escola Pia de Granollers, desè i novè classificats respectivament.
Era el partit més important de la temporada pels igualadins, ja que es jugaven mantenir-se a Segona Catalana o baixar depenent del resultat (tot i amb uns matisos que després aclariré). Això estava al cap dels jugadors, durant la setmana es respirava l’ambient d’un gran partit. A més, la victòria era assequible ja que el rival només li treia 3 punts i era d’un nivell similar.
L’inici del partit va estar marcat per una gran concentració en els dos conjunts i amb els igualadins una mica més endollats que els de Granollers. Tot i així, durant els primers minuts el marcador va estar bastant igualat. L’Igualada aconseguia fer gols en atac estàtic i desplegava una bona defensa, però els visitants podien seguir més o menys el ritme. Al minut 15 el resultat era de 11 a 8. Va ser a partir d’aquí quan els locals van fer un pas endavant i gràcies a la recuperació de pilotes podien fer contraatacs que permetien fer forat en el marcador abans de la mitja part. Així doncs, es va anar al descans amb una bona renda igualadina, 19 a 12.
A la represa, els igualadins van fer posar nerviosos als nombrosos assistents al partit, que ja es temien el pitjor. No van sortir amb la motivació i concentració de l’inici del partit, en canvi sí els de l’Escola Pia. Aquesta desestabilització va provocar que els visitants reduïssin la diferència de gols fins a 4. Ara bé, per sort només va quedar en un mal començament, ja que a mesura que van anar passant els minuts l’equip cada vegada jugava millor i aconseguia anar eixamplant la diferència en el marcador. Ara sí doncs, desplegaven el bon joc de la primera part, i si a això li sumem una gran actuació dels porters, va fer que la renda de gols es disparés i s’acabés guanyant el partit per un contundent 39 a 21.
El partit va ser una gran demostració del “si es vol, es pot” i així tancar la fase regular amb un clara i necessària victòria. Això ens demostra també que els igualadins no han jugat al nivell que podien durant la temporada, deixant molts males dinàmiques. Ara bé, el que és important, objectiu gairebé assolit. Dic gairebé perquè la setmana vinent l’Igualada s’enfrontarà en una eliminatòria al Fornells de la Selva, aquest partit servirà per saber quin equip seria el 9è que baixaria en cas que els descensos de lligues superiors així ho obliguessin.
Entrenats per José García, van jugar: David de la Cerda (10 a.) i Adrià Senar (16 a.), com a porters. Òscar Visa (3), José Ramallo (2), Jordi Vilarrubias (3), Esteban Lezama (2), José Luís Álvarez (3), Sergi Garcia (3), Rubén Álvarez (4), David Díaz (10), Pere Sendra (4) i Roger Calçada (4).