30 anys d’una nevada històrica

Aquest dissabte es compleixen tres dècades de la nevada que va provocar nombroses destrosses i va deixar durant dos dies la comarca de l’Anoia pràcticament aïllada i sense electricitat.

La nevada va ser generalitzada arreu de Catalunya, amb gruixos superiors a un metre a la Serralada Transversal, el Montseny i el Pirineu Oriental. El Servei Meteorològic de Catalunya ha representat en un mapa l’estimació dels gruixos de neu màxims mesurats durant la nevada a partir de les dades històriques de la Xarxa d’Observadors de Catalunya i de dades de premsa. Així, a l’Anoia es van registrar gruixos al voltant dels 20 cm. A la Conca d’Òdena, mig metre a la majoria de la comarca i al voltant d’un metre a indrets com Montmaneu, Argençola o La Llacuna. El coll del Bruc i el de la Panadella també van registrar un metre de neu, el que es va traduir en un col·lapse circulatori de la Nacional II.

Repassant la premsa de l’època, el bisetmanari Igualada relata les calamitats dels atrapats a la carretera i les cues a les fleques per por al desabastiment. Més d’un miler de persones es van quedar atrapades entre el Bruc i Collbató, tant turismes com camions com fins a sis autocars de la Hispano Igualadina. I els que es van quedar entre la Panadella i el Bruc van haver de refugiar-se a Igualada en no poder continuar el seu camí per la carretera, llavors una única calçada encara. Escoles, hotels i fondes van servir d’aixopluc als soferts viatgers. Més de 24 hores després, els atrapats al Bruc van aconseguir sortir de l’Hotel Bruc, el Montserrat Exprés i del poble del Bruc, on s’havien refugiat. Gairebé dos dies després es reobria el pas per la carretera al túnel del Bruc. L’hotel Bruc va acollir centenars de persones malgrat no tan sols tenir llum.

Entre els atrapats, el mateix alcalde d’Igualada, Manuel Miserachs. Ell i alguns anoiencs més van poder arribar a Martorell per agafar un tren cap a Igualada. Uns cables caiguts a la via els van impedir passar de Piera durant unes hores més. Torres d’electricitat i elements de mobiliari urbà van resultar malmesos arreu per la intensa nevada.

Pèrdues milionàries per a indústries i comerços, que van veure malmesos alguns dels seus productes. La manca de llum va provocar també l’escassetat d’aliments bàsics. Amb pobles i ciutats aïllats i sense electricitat per fer funcionar la maquinària, un bé bàsic com el pa ben aviat es va fer molt escàs. L’1 de febrer la normalitat -i l’electricitat- començava a retornar a l’Anoia després d’una de les nevades més importants que es recorden, com la de 1944 o la més recent, de 2001.