Pantalla Oberta recorda Ovidi Montllor

En aquesta sessió, dos són els autèntics protagonistes. L’un, l’Ovidi Montllor va nèixer a Alcoi, capital de la comarca de l’Alcoià, el 1942 i morí a Barcelona el 1995. Com a cantant va arribar a editar 12 àlbums, però també va ser un prolífic actor i rapsoda. L’altra, Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) fou narradora i periodista, col·laboradora en diferents publicacions, també féu treballs editorials i fou guionista i presentadora de diversos programes de televisió, encara que aquesta darrera trajectòria s’ha recordat menys de manera immerescuda D’un d’ells, Personatges, en recuperem avui el dedicat a Ovidi Montllor. I és que un dels seus mèrits, compartit amb molts altres treballadors de Televisió Espanyola (TVE), va ser el de girar al revés, des de dins, la principal eina de manipulació i control social del règim. Amb el programa d’entrevistes Personatges, la Roig va fer sentir la veu, per primera vegada a televisió, de personalitats que fins llavors n’havien estat excloses, i va permetre a molts catalans descobrir no només què deien sinó fins i tot com eren físicament. Des d’Antoni Tàpies fins a Cipriano García, des de Cassià Maria Just fins a Pau Vila, Marta Mata, Joan Fuster o Joan Oliver, o el mateix Ovidi, quaranta-nou personatges van compondre aquell qui és qui televisiu. Uns anys més tard, Montserrat Roig escrivia en un article: «Poques vegades al llarg de la meva vida he treballat amb tanta il·lusió i amb tant convenciment que participava d’alguna manera en el nostre redreçament com a poble com dins el programa Personatges”.

Personatges era, a més d’un programa televisiu, un acte polític. Vist amb ulls actuals, el programa no resistiria les exigències formals mínimes de qualitat televisiva. Era un cara a cara al voltant d’una taula rodona de fòrmica sobre el fons d’una trista cortina grisa, enregistrada només amb dues càmeres molt estàtiques, sense el suport d’un telepronter per a la presentadora, amb entrevistats que fumaven, bevien i suaven davant els focus. Montserrat Roig procurava arribar al plató amb una intensa feina prèvia d’estovament del personatge: havia passat hores amb ell, o amb ella, en escenaris còmodes per a l’entrevistat: a casa seva, el seu poble, el seu barri, mentre la fotògrafa Pilar Aymerich els retratava,… Això facilitava la comunicació alhora de l’enregistrament. L’entrevista partia d’un apunt introductori, on emergia inequívocament l’escriptora, abans de preguntar al personatge per la seva infantesa i endinsar-s’hi després des de la vessant humana a la social, política o professional. Mirava directament a la cara i feia amb la mateixa calma la pregunta amable i la incòmoda. I no interrompia mai una resposta. Manuel Ibáñez Escofet deia: «Més que entrevistes, Montserrat Roig fa hàbils provocacions al monòleg». Tot i així, el juliol de 1978 la direcció de TVE a Catalunya el va eliminar amb l’argument que, després de quaranta-nou convidats, no quedaven més personatges interessants per a entrevistar.

Com n’eren de bons col.legues l’Ovidi Montllor i la Montserrat Roig es pot veure en fets com aquest. Cap allà el 1978, l’editorial Galba va editar un llibre d’Ovidi, Poemes i cançons, que contenia un epíleg, precisament de la Roig –ambdós es van conèixer en el Grup de Teatre Independent (GIT)-, amb un text molt de l’escriptora. “Durant molts dies, em vaig trobar l’Ovidi així, assegut en un angle de la sala, amb els llavis serrats i la mirada sornuda. Jo em demanava: ‘per què aquest xicot té aquests ulls tan innocents i, en canvi, sempre sembla que li deuen i no li paguen?’”. “Al cap d’un temps –escriu la Roig- vaig descobrir les mans de l’Ovidi. I vaig pensar que les seves mans no casaven amb el cos, barreja de mim i d’estibador de moll, ni amb el rostre, car el rostre em semblava de nen pàl·lid, estil Dickens, o sigui amb l’aspecte com si tot just l’haguessin acabat d’apallissar, moralment i físicament”. En aquest text que no ho explica però s’endevina una Montserrat Roig que es desviu per abraçar-lo, acaronar-lo i cobrir-lo de petons, si cal. I és que l’Ovidi, el gos apallissat, era, a la seva manera, un gran seductor.

La sessió es clourà amb l’actuació del músic igualadí, Albert Gàmez, qui versionarà algunes peces del cantant d’Alcoi.

PERSONATGES. CAPÍTOL “OVIDI MONTLLOR”

FITXA TÈCNICA        

Direcció i guió     MONTSERRAT ROIG
Realització    RAFAEL MARTÍN ORTEGA
Productora    RTVE – Catalunya (De la sèrie “Personatges”)
Càmeres    M. IGLESIAS, J. M. SERNA i C. SOLDEVILA
Control de càmeres    V. GRANERO
Mesclador d’imatge    E. AZNAR
Cap de so    J. L. PENAS
VTR    J. DOMÈNECH
Il·luminació    J. G. SORIANO
Coordinació d’estudi R. CASTELLÓ
Intervenen    MONTSERRAT ROIG i OVIDI MONTLLOR
Durada    47 minuts
País        CATALUNYA
            Any        1978
            Idioma        CATALÀ