La Mancomunitat de BTT de l’Anoia, de Sant Joan de l’Erm a Espui

És dissabte 19 de setembre. A les 9 del matí una trentena de ciclistes de la Mancomunitat BTT de l’Anoia es disposa a efectuar una llarga i forta excursió pel Pallars. Esmorzem al Xalet-Refugi de la Basseta, a Sant Joan de l’Erm, on hi hem arribat en autocar.

A dos-quarts de deu del matí ja som dalt les bicis; fa fred, estem a quatre graus. Engeguem, quatre quilòmetres de pla i lleugereta baixada fins Sant Joan Vell enmig d’una esplèndida pineda amb bedolls que hi comencen a groguejar. Després, un llarguíssim descens per pista, sempre enmig d’espès boscam. Seguim al llarg del Barranc de la Pega (la reïna de pi, matèria de les trementinaires en temps reculats) i sempre en baixada passem de llarg el poblet de Montenartró. Seguim tota l’estona l’esquerra del riu Santa Magdalena. Un tram de camí tècnic i arribem a La Noguera Pallaresa i passem Llavorsí. Hem davallat mil metres de desnivell. Seguim la carretera amunt uns vuit quilòmetres fins la cruïlla que duu als poblets d’Arestui i Baiasca. Ara comença la pujada de debò. Estem només a 815 m d’alçària i hem d’arribar a 2265m, però fent abans algunes sifonades. Com diu un dels nostres, “s’ha acabat la gresca”, ja que fins ací només hem baixat o quasi planejat. Ens resta un fort desnivell per superar. A Arestui ens reagrupem. Cotinuem pujant per la pista, sempre enmig de bosc i el panorama es va eixamplant a mesura que pugem. El personal s’agafa amb filosofia un esforç tan llarg i contínu. Arribem finalment a la font del Pla de les Artigues, ben agençada amb una taula i cadires. Fa un dia soleiat, fresc, ideal per a pedalejar i amb una visibilitat esplèndida. El personal cruspeix amb gana l’entrepà enmig la gespa. Apareix un termo de cafè i la gent no s’ho acaba de creure. Però no ens entretenim ja que ens resten encara trenta-nou quilòmetres d’alta muntanya (ja en portem més de quaranta) i la claror del dia s’acaba a quarts de vuit. Amb permanent pujada passem la Font dels Coms i una cabana, finalment deixem el bosc per arribar a la zona de pastures, els rasos de Coll de Rat. Ja som a 2015 m però ni de bon tros s’acabat la costa amunt. Anem trobant els trencalls que duen a Llesui, Espot i Caregue. El panorama és ampli. Fa hores que veiem grans munanyes, la Pica d’Estats, Sotllo, Monteixo, Salòria, Cadí…amb una visibilitat perfecta. Canviem de vessant, i ara la pista va fent sifonades al llarg de molta estona, enmig d’una prada que corprén per la seva immensitat. A l’esquerra, la pregona vall de Llesui. Anem trobant alguns ramats de vaques. A la llunyania el pic de l’Orri, vell conegut nostre, ens observa. Quan arribem al Coll de la Portella (2265m), portem trenta-cinc quilòmetres de pujada quasi contínua, albirem a la llunyania el Coll de Triador, i enmig, una sifonadada de tretze quilòmetres. Uff!, pensa el personal però ningú no fa comentaris. Ja estem una mica tous. Sort que un oratjol fresc ens ha acompanyat tot el dia. Passem per la baldana d’altes muntanyes, sota les Picardes i l’altiu Montsent (2886 m), senyor de la contrada. El paisatge és imposant. Un darrer i fortet rost ens mena al Coll de Triador (2180 m). Ara ja veiem l’ombrívola Vall Fosca sota nostre. El paisatge canvia i captiva amb altres muntanyes vers la Ribagorça. S’atansa el crepuscle. A partir d’ací una vertiginosa baixada per pista ràpida de nou-cents metres de desnivell ens duu a Espui on hi tenim l’autocar que ens espera. Són les set de la tarda. Només hi han hagut dues rodes rebentades. Ningú no ha pres mal i tothom està satisfet i cofoi. Segons els nostres GPS hem pedalejat vuitanta-cinc quilòmetres i dos mil metres de desnivell positiu. Déu n’hi do. A dos quarts de deu arribem a Igualada.

La propera sortida és el dissabte 17 d’octubre. Excursió per Collsuspina i Sant Miquel de Fai (Osona). És de nivell mig i tot el dia. Reunió prèvia a la SALA D’ACTES del Poliesportiu Les Comes a les 8 del vespre del dimarts 13 d’octubre.

Per aquesta i la resta de sortides podeu visitar www.mancomunitatbtt.net