‘Wonderful Town’, a Pantalla Oberta

Roberto Rossellini, després de la II Guerra Mundial en filmar les seves immediates conseqüències -amb el seu cèlebre díptic neorrealista que van conformar Roma, ciudad abierta (1945) i Alemania año cero (1947)- no pretenia fer visible, únicament les runes físiques, sinó les runes morals que hi va deixar. Volia captar allò imperceptible. Fer visible allò invisible. Amb Wonderful Town, Aditya Assarat intenta, acostant-se a la tragèdia del ‘tsunami’ que va destrossar Tailàndia en el 2004, desvetllar els fantasmes d’uns fets no superats, malgrat hagin passat alguns anys. El cineasta ho transmet, a partir del protagonista de la cció, un arquitecte de Bangkok que supervisa la construcció d’un hotel a un petit poblet de la costa del país, Takua Pua. Sembla que el ‘tsunami’ no hagués existit mai, si no fos pels visibles danys materials que la catàstrofe natural va causar. Ara bé, l’entorn –el bell paisatge i la seva gent- amaguen unes ferides, un desastre humà del que encara no s’han guarit.

El film s’inicia amb unes ones que arriben de manera plàcida –no amb salvatgia i ferocitat- a la vora de la platja i amb uns edi cis en runes o a mig construir que són tot un pròleg, una metàfora i un presagi de tot allò que s’ha d’esdevenir (la vida després de la mort, els esculls de la tempesta front a uns somnis renovats, el xoc de l’individu enfront la comunitat, de la cultura urbana enfront la rural, la construcció d’un hotel com un mirall de totes les il·lusions a punt de renéixer,…) I com s’ha de lmar sinó l’amor, el temor, la incertesa, la solitud o el dessasosec? Aquella recerca de la felicitat que ens va esquivant? Assarat ho aconsegueix amb una càmera pudorosa. Rodant amb subtilesa i sense ensurts, lmant aquella estranya distància entre l’”estrany” i la gent que ha sobreviscut a la desgràcia. Amb plans llargs, en moltes ocasions amb una càmera quieta i amb gust a l’hora de fer els enquadraments, amb silencis i poques paraules, donant importància als sons, als fores de camp que ens parlen de les absències, dels buits interiors, de les pèrdues d’afectes,… I moltes mirades de complicitat, subtilesa en els gestos, molt de xiuxiueig, i com les onades, amb les anades i tornades, en una relació –tan intensa com efímeraque avança entre l’esperança i la por, a on la parella enamorada i l’espectador saben que en qualsevol moment pot esdevenir la tragèdia –com el ‘tsunami’- i a on la seva aposta vers l’amor és tan clara i ferma, com dolorosa. En definitiva, cinema contemplatiu, en diuen. El del poder del suggeriment. I sempre amagant una mica més d’allò que es mostra, com el gir nal que aporta la idea –inquietant i atrevida- d’un poble estancat i tancat –com un bassal on l’aigua no ueix, en contraposició a allò que és el mar-. I és que amb Wonderful Town som davant una petita, però gran pel·lícula. Pulcra, il·luminadora, frágil i amb un bon recull de premis als festivals on es va presentar.

Direcció i guió ADITYA ASSARAT
Productora POP PICTURES PRODUCTION
Productors SOROS SUKHUM i JETNIPITH TEERAKULCHANYUT
Fotogra a UMPORNPOL YUGALA
Muntatge LEE CHATAMETIKOOL
So AKRITCHALERM KALAYANAMITR
Direcció d’art KARANYAPAS KHAMSIN
Música KOICHI SHIMIZU i ZAI KUNING
Intervenen
ANCHALEE SAISSOONTORN, SUPPHASIT KANSEN, DUL YAAMBUNYING, PRATEEP
HANUDOMLAP, SORAWIT POOLSAWAT, AROON AUISAKUL, CHATCHA SAEAONG,…
Durada 89 minuts
País TAILÀNDIA
Any 2007
Idioma TAILANDÈS (V.O.S.E.)