Wendy és una escriptora de Manhattan que ja ha deixat enrere la joventut i que decideix aprendre a conduir mentre el seu matrimoni es dissol. Per a això pren classes amb Darwan, un refugiat polític que es guanya la vida com a taxista i instructor en una autoescola.
Quina millor teràpia per superar les pors, deixar les decepcions enrere i prendre el volant de la pròpia vida que pujar a un cotxe i aprendre a conduir? Això és el que ens proposa Isabel Coixet en aquesta pel·lícula. Amb un relat lleuger -pel que ella ens acostuma a proposar- ple d’optimisme, ens planteja una història prou senzilla, sense excessius girs ni drames molt profunds, amb el gran i atractiu reclam que suposen la seva parella protagonista. Tots dos, Clarkson i Kingsley, capten a la perfecció l’univers que busca la directora i
componen unes interpretacions molt reals, sense caure en la sensiblería o les exageracions que solen veure’s més del necessari en altres propostes del mateix tipus. Juguen amb les subtileses i transmeten tant amb el que diuen com amb el que callen.
A Isabel Coixet li ha anat bé el sol de Nova York i ha fet florir la seva faceta més divertida. Sense renunciar a les seves inclinacions socials, ofereix un relat molt més lluminós que recolza sobre les actuacions de la parella protagonista, que en aquesta pel·lícula estan en estat de gràcia.
