Andrew Neiman és un jove i ambiciós bateria de jazz, absolutament enfocat a aconseguir el cim dins de l’elitista conservatori de música de la Costa Est en el qual rep la seva formació. Marcat pel fracàs de la carrera literària del seu pare, Andrew alberga somnis de grandesa, anhela convertir-se en un dels grans. Terence Fletcher, un instructor ben conegut tant pel seu talent com pels seus aterridors mètodes d’ensenyament, dirigeix el millor conjunt de jazz del conservatori. Fletcher descobreix Andrew i el bateria aspirant és seleccionat per formar part del conjunt musical que dirigeix, canviant per sempre la vida del jove. La passió d’Andrew per aconseguir la perfecció ràpidament es converteix en obsessió, al mateix temps que el seu despietat professor continua empenyent-ho fins al límit de les seves habilitats i fins i tot
de la seva salut mental.
Després de presentar perfectament als seus dos personatges centrals en menys de cinc minuts, la pel·lícula ens endinsa de ple en una batalla entre dos monstres a la caça de la PERFECCIÓ, que recorreran un camí tibant, irritant i demolidor a tota velocitat, sense parar gairebé un instant
Perfectament dirigida, transmet emoció des de la interpretació de la seva parella de protagonistes. Milers Teller fa un gran treball, però el de J.K. Simmons és veritablement demencial: totèmic, titànic, tirànic, és el diable amb el que cal pactar, i el preu és veritablement alt. Un preu impagable per a la immensa majoria de nosaltres, pobres mortals, aliens com som al que significa estar tocat pel veritable do de la creació artística. “Whiplash” diverteix, cabreja, pica, fascina. I ens fa més humils. Perquè només som gent corrent.
Regalem dues entrades a algun dels nostres lectors. Per participar al sorteig cal enviar un correu amb el vostre nom a redaccio@anoia.wn03.thegecocompany.com.
