Joan Campàs: «el concepte d’estat-nació està obsolet»

El passat dimarts 28 d’abril, va tenir lloc a la Biblioteca Central d’Igualada, la xerrada organitzada pel grup UOCtalk Alumni Igualada,  sobre el tema: “La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)”, a càrrec d’en Joan Campàs Montaner, doctor en Història Contemporània i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

El professor Campàs va començar la seva intervenció explicant que, sobre aquest tema es faria una anàlisi de la situació i no parlaria del que a ell li agradaria, i que no es tractava d’analitzar la independència sinó de pensar. En el seu anàlisi, es van repassar els arguments del Consell Assessor per a la Transició Nacional, el concepte de nació i diverses reflexions històriques sobre el fet nacional des d’Antonio Alcalá Galiano l’any 1835, Ortega y Gasset el 1920, o més recentment de Joan Fuster.

Campàs va argumentar que, «el concepte d’estat-nació sorgit el segle XVII i consolidat durant els segles XVIII i XIX, està obsolet perquè avui el mon està globalitzat, amb una economia interconnectada i amb problemes a nivell de planeta. Els estats han perdut la seves capacitats en política monetària i fiscal, els exèrcits s’han desnacionalitzat, i l’estat ja no té el monopoli del Dret. L’Estat ha quedat superat per dalt cedint poder a Europa, i per baix cedint competències i transferències, i per això reacciona intentant recuperar sobirania cedida a les autonomies».

Es va referir a l’Europa del segle XVI, quan tingué lloc la formació dels estats, en que, d’una banda hi havia la monarquia absoluta representada per l’estat francès, i d’altra banda la representació parlamentària seguida  per l’estat anglès. Castella va seguir el model francès i Catalunya el model anglès, fet que ha fet difícil l’encaix. Posteriorment, va comparar el cas de Catalunya, amb el Quebec i Escòcia, i es va referir al Tractat de Westfàlia de 1648, segons el qual l’estat és la única autoritat sobre el territori i la població, en el qual també s’estableix el principi de no ingerència. Fet que, segons ell, la independència de Catalunya, per la via legal, té poques possibilitats.