El ‘Crim i càstig’ d’Aki Kaurismäki, a Pantalla Oberta

Al llarg d’aquest mes d’abril –el “mes dels llibres”, en diuen uns; d’altres creiem que és bó, durant tot l’any, tenir presents aquests genials artefactes- us presentarem un parell de films que són adpatacions de clàssics de la literatura universal. Allò dels “arguments universals”. Així, en aquesta primera sessió us oferim Crim i càstig –l’adaptació de la novel.la de F. Dostoievski-, en el què va ser el primer film d’Aki Kaurismäki. Del director finlandés –afincat des de fa anys a Portugal- ja hem passat a ‘Pantalla Oberta’ –i al Cineclub també- diversos dels seus films, i recordem que en un d’ells, Hamlet va de negocis (1987), ja adaptava de manera ‘sui generis’ l’obra de Shakespeare.

Per al seu primer llargmetratge, Kaurismäki tot fixant-se en el seu mestre Bresson i el seu Pickpocket (1959), adapta (en una versió molt lliure, però totalment fidedigna) en una Helsinki de la dècada dels 80 -bastant obscura i trista- l’argument del novel.lista rús: el pols entre el criminal que amb fredor intel.lectual, per desafiament, o com un crit de protesta o per una malentesa superioritat moral, comet una assassinat, i que començarà a jugar –insinuant-se com l’únic assassí- amb el policia, que de manera pacient, l’aguaita amb el propòsit d’engabiar-lo. I ho fa amb una narració eixuta i diàfana, eficaç i absorbent, i amb l’estil personal que esdevindrà instransferible, amb un humor ferotge i sec. Amb una prolífica austeritat de la posada en escena (planificació depurada i concisa, fotografia més aviat fosca, decorats mínims, diàlegs ben escassos, curts i directes, amb aquell minimalisme del finlandès per no allargar mai la conversa més del necessari,….); dibuixant una corrosiva i silent soledat dels seus personatges. Capaç, molt sovint, d’anar de la comèdia trastocada al drama desesperat; de l’humor –o la negra ironia- a la negror, fregant, en ocasions, una molt amarga fredor,…. El seus, que són uns drames despullats, ho són, també,  socials, còmics, silenciosos, sobris i distants. I destil.len sinceritat. Kaurismäki, es caracteritza a més, per mostrar-nos un país anomenat Finlàndia, situat als confins d’Europa, que malgrat viure en un miracle econòmic i de pau extraordinari davant del món exterior, revela una deshumanització interior i social amagada en ambients de violència, injustícia, opressió, intolerància i incomunicació terrible.   

Amb Crim i càstig –que anticipa tot el que serà la seva obra posterior- Kaurismäki, hereu, sens dubte, del cinema clàssic i insígnia del cinema modern, es confirmarà –amb el seu excèntric i inimitable estil- com un dels més importants directors del cinema europeu i contemporani. Definitius, potser és la paraula.