Un documental basc sobre el dret a decidir, a la ‘Pantalla Oberta’

Aquesta història comença en un petit poble d’Euskal Herria conegut a tot el el món pel seu formatge. En una societat separada per la violència en les darreres dècades i en un context de confrontacions polítiques, els habitants d’Idiazabal decideixen una cosa ben senzilla: poder elegir que volen ser en el món. Així es crea el moviment social ‘Nazioen Mundua’ -sorgit de l’amistat de dues persones que viuen en trinxeres polítiques diferents-. Per explicar la seva idea la gent d’Idiazabal decideix fer un documental. Tot comença arran d’un viatge turístic a Escòcia que els va obrir, de manera casual, una nova via per entendre el problema de la identitat dels pobles. Els esports rurals van esdevenir el pont entre les dues nacions. Així els bascos van anar a Escòcia i els escocesos van anar a Euskal Herria. Mentre, passen importants coses: ETA comunica l’alto el foc definitiu i irreversible, i a Escòcia el partit independentista SNP guanya les eleccions del 2011 amb majoria absoluta.

Jon Maia és l’escollit per fer-se càrrec del documental. Maia, és ‘bertsolari’, cantant, escriptor, traductor, amb una gran experiència en el món audiovisual: guionista de diverses sèries de TV i director de dos documentals Bidai Intimoak (2009) i Apaizac Obeto (2010). A Maia li va agradar la idea. I n’explica els “perquès”, un per un: “Perquè impulsa la convivència entre persones diferents. Perquè creu que els problemes es solucionen dialogant. Perquè enfront els problemes, s’actua amb responsabilitat i sense deixar la solució, únicament, en mans dels polítics. Perquè aquesta gent té un somni i lluitaran per aconseguir-lo. Perquè des de la seva particularitat, són un exemple universal”. I a més ressalta el treball d’equip –indispensable i extraordinari-. Van ser, doncs, 4 anys de gravacions, entrevistes, viatges, gestions,…. Amb l’important col.laboració de molta gent voluntària, i fent una feina silent. Amb grans dosis d’entusiasme i amb un pressupost humil. “Vam començar filmant el moviment que va sorgir en aquest poble i hem acabat sent testimonis del canvi d’una societat”, afirma el director. La cinta amb una mirada propera, subratlla el factor humà i s’allunya dels estereotips de la història i de la crònica periodística, des dels contorns més propers, amb intimisme, amb humor,.. Deixant enrera, però sense oblidar, un passat obscur i conflictiu, el film és un relat amb una mirada positiva vers el futur.