El montbuienc Marcos Casado era un dels més de 300 turistes espanyols que viatjaven al creuer MSC Splendia i que van fer dimecres una escala a Tunísia. Ho feia amb el seu marit Joan Ivars, per celebrar la lluna de mel.
L’atzar va voler que ni tan sols fossin coneixedors dels atemptats en un primer moment. Els terroristes d’Estat Islàmic volien assaltar el Parlament tunisià, però van ser repel·lits pels propis soldats que el protegien. Els terroristes es van refugiar al National Bardo Museum, on van agafar ostatges i es va viure el tiroteig que va acabar amb 22 morts, 20 dels quals eren turistes, i una quarantena de ferits.
![[Img #21141]](https://infoan.wn03.thegecocompany.com/wp-content/uploads/2026/05/img_21141.jpg)
Només quinze minuts abans, Marcos i Joan van fer-se aquesta fotografia a davant del Parlament i van visitar el museu. El guia “ens va fer una visita breu” al museu i acte seguit van anar cap al Zoco i la Medina, un dels espais més turístics de la ciutat. És durant la seva visita que es produeix l’atemptat, però reconeixen que “com eren carrerons estrets i hi havia molta gent no vam escoltar res”. El guia del seu grup –format per una trentena de persones- si que sembla que va tenir coneixement “i ens va treure per una altra entrada del recinte, vam pujar a l’autobús i vam sortir cap als afores”. Tot i que anaven sobre el programa previst, el guia “ens va enganyar una mica i vam tornar al creuer”.
En arribar al port van començar a veure que alguna cosa no anava bé: “hi havia molta presència de l’exèrcit i ens van fer entrar al creuer sense passar per control de duanes ni res”. Rebien trucades i missatges per saber com estaven però “nosaltres no sabíem res, preguntàvem a la tripulació i no ens deien res”. Van arribar al vaixell al voltant de dos quarts de dues i “vam viure moments de tensió, perquè va arribar un moment en què vèiem que passava alguna cosa, faltaven uns 60 passatgers i ningú en sabia res”. Pel cap se’ls va passar que es podia tractar “d’un cop d’estat o de l’inici d’una guerra civil” i no van saber del cert que havia passat fins a la nit.
Hores de desconcert
“No vam tenir por, però si que estàvem desconcertats” diuen, tot i que reconeixen haver-se atemorit “quan feien el recompte i faltava gent i quan altres passatgers t’explicaven que estaven allà i que li havien passat les bales pel costat”
Els creueristes han arribat aquest divendres matí amb 3.714 passatgers i 1.267 membres de la tripulació. Nou passatgers van morir i dotze van quedar ferits. Una trentena de persones han preferit tornar en avió. Casado i Ivars es queixen de l’atenció rebuda a bord, després de l’atemptat. Es queixen especialment de falta d’informació i de sensibilitat, en aspectes com fer pagar per alguns serveis com les ampolles d’aigua o la wi-fi a les primeres hores després de l’atac, quan tothom buscava més dades sobre la situació: “t’acabes de salvar pels pèls i a la gent li semblava increïble que els demanessin la targeta”. L’endemà el capità va reunir tots els passatgers i els va explicar què havia passat, a més d’obrir lliurement el servei de wi-fi gratuïtament a tot el creuer. Per a la parella, “encara va ser pitjor perquè es va col·lapsar”
Aquest montbuienc remarca la jove democràcia –va sorgir arran de la “Primavera Àrab” de fa quatre anys- tunisiana, on “es respirava tranquil·litat i seguretat en tot moment, ningú podia pensar que passaria alguna cosa així”.