A finals d’aquest mes, l’Associació d’ Agermanament Igualada – Nueva Esperanza (El Salvador), en el marc del seu projecte de sensibilització cap a la realitat salvadorenya, ens convida a apropar-nos a la realitat històrica i cultural del país a través de la seva llengua originària, el nàhuat, un idioma del poble pipil que se separa del tronc asteca entre els anys 800 i 1100 dC. i que, actualment, es troba en risc d’extinció com a conseqüència, entre d’altres, de la imposició del castellà com a llengua administrativa l’any 1524.
La xerrada tindrà lloc el dimarts 31 de març a la 7 de la tarda a la sala polivalent de l’InQuiet (C/ de la Torre, 36). Comptarà amb la presència d’Alberto Cruz, un dissenyador gràfic, activista cultural i membre del col·lectiu Tzunejekat que es dedica a la preservació i recuperació de la llengua originària del país.
El Nàhuat, una llengua mil·lenària
El nàhuat és l’idioma del poble pipil, una llengua utoasteca, centreamericana i precolombina, que es separa del tronc asteca entre els anys 800 i 1100 dC. en onades migratòries que van poblar l’actual territori d’El Salvador. Aquest flux humà es va assentar i va formar un estat conegut per l’arqueologia i l’antropologia actual com el “Senyoriu de Cuscatlan”. Aquest estat comptava amb la seva pròpia llengua oficial fins que després de la conquesta espanyola, l’any 1524, i d’un període de guerra de catorze anys, s’imposà el castellà com a llengua administrativa.
Avui, el nàhuat corre el risc de desaparèixer. Es calcula que són tan sols unes 300 persones les que han mantingut viva aquesta llengua i, malgrat que gaudeixen de llibertat plena per parlar-la o ensenyar-la, són moltes les dificultats per mantenir-la.
L’Associació d’ Agermanament Igualada – Nueva Esperanza
L’Associació d’ Agermanament Igualada – Nueva Esperanza fa més de 20 anys que gestiona els projectes i la relació que donen sentit al protocol d’agermanament que es va signar el 1993 entre la ciutat d’Igualada i la comunitat rural de Nueva Esperanza, a El Salvador (Centreamèrica). Durant aquest temps ha estat un actiu en l’acompanyament per la promoció cultural de la zona i un suport en la lluita preventiva per la problemàtica de les bandes violentes, les anomenades “maras”. També ha dut a terme accions de sensibilització a casa nostra de la realitat d’El Salvador, la situació de desigualtat existent entre els països del sud i els països dels nord i les causes que les provoquen.
