Yo maté a mi madre” a la Pantalla Oberta del Cineclub

“Yo maté a mi madre”
(Canadà 2009)
Direcció: Xavier Dolan

Dijous 9 d’octubre, a les 20.00h
Lloc: a la Sala de Socis

Organitza
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

Coordinació
Cine Club Ateneu

En el darrer Festival de Cannes el Premi del Jurat fou per a dos lms Adieu au langage de Jean-Luc
Godard i Mommy de Xavier Dolan –semblava un homenatge i un traspàs de poders-. De qui fou
l’”enfant terrible” del cinema francès del segle passat, al nou “enfant terrible” de l’actual i darrer
cinema canadenc: Xavier Dolan.

Avui us presentem la seva ‘opera prima’ Yo maté a mi madre (2009). I és que Dolan amb només
19 anys dirigia, escrivia, produïa i protagonitzava un dels debuts més arriscats i controvertits
dels darrers anys. Ja en aquell mateix any en passar per la Quinzena de Realitzadors de Cannes
recollia tres premis pel lm (Premi C.I.C.E., Premi de la Joventut i Premi SACD).

Yo maté a mi madre ens narra la malaltissa relació entre una mare i un fill adolescent, amb
un pare absent i una relació homosexual. Així el director-actor sotmetrà a l’espectador a dures
situacions per de sobte saltar les tanques que porten vers l’humor absurd. I tot explicat des d’una
naturalitat absoluta. El film és la primera part d’una trilogia al voltant dels amors impossibles.
Un tema que Dolan desenvolupa de manera lineal, seguint l’edat: adolescència, joventut i
maduresa. L’amor matern lial, ple de crispació al lm que veurem avui, dóna pas a les passions
confoses de la joventut amb Los amores imaginarios (2010), per tancar amb el retrat d’una
parella amb Laurence Anyways (2012). Tots els personatges d’aquest primer lm esdevindran en
imprescindibles en les obres de Dolan. Un altre punt per a gent què li ha vist certes connexions
amb el desaparegut John Cassavettes.

A Yo maté a mi madre utilitza tots els recursos que coneix com si fossin notes d’una partitura
musical. Munta plans de diferents tamanys (detall, primer pla, general); combina imatges de
curta durada amb plans seqüència; fa moviments accelerats i d’altres els ralentitza; utilitza
diverses textures de la imatge des del format digital a la càmera de vídeo domèstica, passant pel
super-8 familiar,…. Diversos mitjans i tècniques al servei d’una única nalitat: expressar el món
interior, provocar l’esclat de l’ànima, accedir al subconscient del protagonista seguint un goteig.