L’economia de l’Anoia, a anàlisi

La població de l’Anoia s’estanca després de créixer un 20% en una dècada

Amb 118.467 habitants, del 2012 al 2013 la població s’ha mantingut pràcticament estable (–0,3%) confirmant la tendència d’estancament registrada des del 2010 i que resta lluny del creixement mitjà anual del 2,8% produït a la comarca entre 2001 i 2010.

La densitat de població és de 137 hab./km2, la tercera comarca barcelonina amb menys densitat per darrere del Berguedà i Osona. La seva capital, Igualada, aplega el 33% (38.978) de la població comarcal, seguida per Piera, amb el 12,7% (15.057) i Vilanova del Camí, amb el 10,6% (12.533). La població ha augmentat en quinze dels trenta tres municipis, tot i que tímidament. Destaquen els produïts a Masquefa (56), Òdena (49) i Piera (48). Els descensos han estat més rellevants, principalment el produït a Igualada (–220), seguit de Capellades (–65) i Vilanova del Camí (–52).

La població en edat de treballar (16 a 64 anys) agrupa el 65,1% de la població, percentatge semblant al provincial (66%). El 18,7% és menor de 16 anys (per sobre del 16,5% provincial) i la població de 65 anys o més n’aplega un 16,2% (per sota del 17,5% provincial). L’índex d’envelliment mostra que per cada 100 joves menors de 16 anys a la comarca hi ha 86,3 persones de 65 anys i més (inferior a la mitjana provincial 106,2), no obstant es nota un lleuger increment respecte l’any anterior.

De 2003 a 2013 la població anoienca augmenta un 20,2%, el tercer major increment de la província per darrere del produït al Garraf i l’Alt Penedès i molt per sobre del provincial (9,7%). Augmenta la població de 0 a 14 anys (43,5%), disminueix la població de 15 a 29 anys (–18,4%), i augmenten les franges de 30 a 64 anys (32,3%) i la de 65 i més anys (16,8%).

Cau un 6,3% el nombre d’estrangers empadronats

El 2013 hi ha 10.623 ciutadans estrangers empadronats a l’Anoia, un 6,3% menys (–709) que el 2012. La taxa d’estrangeria és del 9%, molt per sota de la taxa provincial (13,9%), i que situa l’Anoia com la segona comarca amb un menor percentatge d’estrangers, per darrere del Berguedà. La disminució iniciada el 2011 (–3,5%) i el 2012 (–1,6%), s’accentua el 2013 (–6,3%). El 75,4% de la població estrangera té entre 16 i 64 anys, més d’onze punts superior al 64,1% de la població autòctona. El 78,9% és de nacionalitat extracomunitària. Destaca el 44,1% amb nacionalitat marroquina i l’11,5% amb romanesa. Quatre de les cinc principals nacionalitats redueixen població, exceptuant la ucraïnesa, que augmenta un 4,3%. El nombre d’anoiencs residents a l’estranger segueix augmentant i arriba als 1.785, l’1,5% de la població comarcal.

El 77% de les empreses de l’Anoia tenen menys de 5 treballadors

A final del 2013 hi ha 3.053 empreses a la comarca, l’1,8% de les empreses de la província. El nombre d’empreses ha disminuït un 1,4%, i és la segona comarca amb una major reducció, per darrera de l’Alt Penedès. L’estructura empresarial està dominada per la petita empresa i especialment per la microempresa: el 77,3% de les empreses tenen menys de 5 treballadors, el 20,8% entre 6 i 50, l’1,6% entre 51 i 250 i el 0,2% més de 250. La dimensió mitjana és de 7,1 treballadors per empresa.

El percentatge d’empreses industrials de la comarca (18,7%) és molt superior al percentatge de la província (10,6%), com també és superior el pes de les empreses de la construcció: 9,4% a la comarca i 7,8% a la província. Per contra, el pes de les empreses de serveis (70,4%) és inferior al provincial (81,2%). L’agricultura presenta un pes molt més reduït (1,5%) però superior al que té a la província (0,4%). La variació interanual mostra com el sector de la construcció ha frenat la destrucció d’empreses i la variació anual se situa en el –3,7%, molt lluny del –19,6% de l’any anterior. Segueixen també les pèrdues moderades d’empreses en el sector industrial (–2,6%) i en els serveis (–1%). L’agricultura és l’únic sector que l’augmenta (9,5%). El 46,5% de les empreses es troben situades a Igualada i el 8,9% a Piera. El major nombre de pèrdua d’empreses s’ha produït a Santa Margarida de Montbui (–13).

El teixit empresarial anoienc s’obre a l’exterior

Segons la base de dades SABI (Sistema Anual de Balanços Ibèrics), el 58% de les 200 empreses líders en facturació de l’Anoia el 2012 són empreses exportadores i/o importadores. Amb major volum de facturació destaca la comercialitzadora de combustible Petromiralles, seguida de Supermercats ALDI de comerç de productes alimentaris. Entre les deu primeres també es troba una empresa de teixits, FISIN, una de fabricació de components per a vehicles de motor, SNOP Estampación, una de fabricació de paper i cartró, Unión Industrial Papelera, una de fabricació de peces plàstiques, Mecaplast Iberica, una de fosa, Fundiciones de Òdena i una constructora, Constructora de Calaf.

Es modera la pèrdua d’ocupació

A final del 2013 hi ha 29.467 ocupats a l’Anoia, un 0,6% menys que el 2012, moderant la pèrdua registrada l’any anterior (–5,5%), però per sobre de la mitjana provincial (–0,2%). Aquest increment es deu a la reducció del treball assalariat (–0,9%) ja que l’autònom es manté. Gran part del treball assalariat (64%) pertany a la micro i petita empresa, el 23,5% a la mitjana empresa i el 12,5% a la gran empresa. La reducció d’ocupació assalariada segueix afectant especialment la petita empresa (–3%) i la gran empresa (–1,4%), mentre que la mitjana empresa en guanya un 1,4%.

Malgrat tot, la indústria manté el tipus

La indústria aplega el 29,4% dels llocs de treball de la comarca, gairebé el doble del pes que té a la província (15,3%). Destaca l’elevada localització d’ocupació del cuir i calçat a la comarca. L’ocupació en el sector dels serveis (61,2%) és molt inferior a la mitjana provincial (79,3%), mentre que l’ocupació a la construcció (7,5%) és superior a la provincial (5,1%). L’agricultura reuneix l’1,9% dels ocupats. La construcció continua liderant la destrucció interanual d’ocupació (–6,7%), reducció superior a la de la província (–8%) i la indústria registra una caiguda de l’1,3%. Per contra, els serveis (0,5%) i l’agricultura (1,3%) presenten evolucions positives.

Dels 15 principals subsectors per nombre d’ocupats destaca la pèrdua d’ocupació en construcció d’immobles (–7,7%) i activitats especialitzades en la construcció (–5,3%). Per contra, destaca l’augment a l’administració pública (5,4%) i industria del cuir i el calçat (3,8%). En nombre absoluts i considerant tots els subsectors, les majors pèrdues es donen a les activitats especialitzades en la construcció (–85), seguida pel comerç a l’engròs (–73). Els increments també són moderats, destacant els de l’administració pública (70) i serveis tècnics arquitectura i enginyeria (49).

El 46% dels llocs de treball es localitzen a Igualada, que passa a guanyar 69 llocs de treball. A diferencia de l’any anterior, les pèrdues de llocs de treball són modestes.

A la cua en ocupació vinculada a la societat del coneixement

El 4,4% de l’ocupació assalariada pertany al conjunt d’activitats d’alt contingut tecnològic (indústria de tecnologia alta, indústria de tecnologia mitjana-alta i serveis de tecnologia alta-punta), pes molt inferior al 10,2% provincial i el segon més baix per darrere del Berguedà. L’evolució interanual és lleugerament negativa (–0,4%) però millor que la reducció de l’ocupació assalariada total (–0,9%). L’ocupació en els tres grups d’activitats d’alt contingut tecnològic presenta un pes sobre l’ocupació comarcal inferior al pes que té a la província. Els serveis de tecnologia alta-punta l’augmenten mentre que les activitats industrials de tecnologia mitjana-alta i de tecnologia alta la mantenen.

Afegint a aquestes activitats l’ocupació en serveis basats en el coneixement (25,9%), s’obté que el conjunt d’activitats que configuren l’economia del coneixement en sentit ampli (alt contingut tecnològic i serveis basats en el coneixement) ofereix el 30,2% de l’ocupació assalariada comarcal, el percentatge més baix de totes les comarques de la província i molt per sota del 46,1% de mitjana provincial. Durant el 2013 no obstant ha estat la segona comarca amb un major augment dels llocs de treball (3,5%).

La comarca amb més taxa d’atur de la província

Després de dos anys amb increments de l’atur, del 5,3% el 2011 i de l’11,9% el 2012, el 2013 l’atur disminueix un 3,4%. A final del 2013 hi ha 11.956 persones aturades, el 2,6% de l’atur provincial. La taxa d’atur a final d’any és del 19,6%, la més alta de les onze comarques barcelonines i molt per damunt de la mitjana provincial (16%).

Entre els municipis amb una taxa d’atur superior a la mitjana comarcal, sobresurten Santa Margarida de Montbui (25,9%), Vilanova del Camí (24,7%), Cabrera d’Anoia (22,6%), i Piera (21,4%). Per contra, Veciana (2,5%) i Pujalt (3%) registren les taxes més baixes. L’atur disminueix en vint-i-quatre dels trenta-tres municipis, destacant les reduccions absolutes a Igualada (–171), Santa Margarida de Montbui (–102) i Vilanova del camí (–64). Per contra, els augments absoluts són molt més modestos, destacant els de Piera (21) i La Torre de Claramunt (10).

L’Anoia segueix presentant les taxes d’atur masculina (17%) i femenina (un 23%) més elevades de la província. Per grups d’edat, destaca que el 7,8% dels aturats siguin menors de 25 anys (el més alt de la província), el 45,6% tenen entre 25 i 44 anys i el 46,6% més de 45. Interanualment, l’atur disminueix en les edats més joves (–9,9%), i en les edats centrals (–8,4%), mentre que augmenta entre les persones de més de 45 anys (3,5%).

Més de la meitat dels aturats, del sector serveis

Per sectors d’activitat econòmica, el 57,2% dels aturats pertanyen als serveis, el 22,3% a la indústria, el 11% a la construcció i el 2,3% al sector agrícola. L’Anoia lidera la reducció de l’atur de la construcció a la província (–19%) i també el redueix a la indústria (–5,8%). Per contra, és conjuntament amb l’Alt Penedès una de les dues úniques comarques on augmenta l’atur als serveis (1,2%). L’agricultura també augmenta (3,8%).

L’atur disminueix en tots els nivells formatius excepte en els programes de formació professional (0,5%) i els tècnics-professionals superiors (1,9%). Aquests dos grups juntament amb els d’estudis generals, què disminueix escassament (–0,7%), són els que presenten un major volum d’aturats en nombres absoluts. Els grup que registren una major disminució són els estudis post-secundaris (–55,6%) i els estudis primaris incomplerts (–20,7%). Tanmateix, la majoria dels aturats (68%) pertanyen al nivell formatiu d’educació general. Durant el 2013 l’atur s’ha reduït un 9,4% en els estrangers i un 2,3% en els nacionals. En nombre absolut hi ha 10.314 persones nacionals aturades i 1.642 d’estrangeres, el 13,7% de l’atur comarcal.

A final del 2013 hi ha concedides 7.071 prestacions per desocupació, un 7,9% menys que l’any anterior. La taxa de cobertura baixa del 66,9% el 2012 al 63,7% el 2013, taxa lleugerament inferior a la mitjana provincial (64,4%). El 44,9% de les pensions són contributives, el menor percentatge de la província, el 46,1% assistencials i el 8,8% de renda activa d’inserció.

El 91% dels contractes, temporals

La contractació laboral disminueix un 2,6%, dinàmica contraria al lleuger increment provincial (1%). El 2013 se signen 24.280 contractes, l’1,5% del total provincial. La contractació es redueix en tots els grups d’edat, exceptuant el grup de 30 a 45 anys, que registra un lleuger increment del 2,7%. El grup amb una major disminució de la contractació és el dels menors de vint anys (–28,3%), seguit pel d’entre 25 a 30 (–8,1%) i el de 20 a 30 (–7,1%). Els de més de 45 anys es mantenen pràcticament estables (–0,1%). La contractació femenina (52,6%) supera la masculina (47,4%). La contractació es redueix en tots els sectors d’activitat, però amb valors molt inferiors als de l’any anterior. Destaca la reducció en la construcció (–3,6%). El 91,4% dels contractes són temporals, que disminueixen un 1,1% mentre que la contractació indefinida, el 8,5%, cau un –15,9%.

El turisme, molt complementari i amb baixada de pernoctacions

El turisme a la comarca de l’Anoia (Quadre 1) és encara una activitat econòmica molt complementària. El 2013 s’hi disposava de 701 places d’allotjament hoteler (1,7% més que l’any anterior), 90 places de càmping (les mateixes que el 2012) i 403 places en establiments de turisme rural (5,8% més que l’any anterior). Aquesta lleu evolució positiva en la capacitat d’allotjament de viatgers contrasta amb el descens de l’activitat de demanda turística a la comarca. L’Anoia ha perdut un 25,5% dels viatgers allotjats en hotels i un 27,8% dels viatgers allotjats en els establiments de turisme rural. De retruc han disminuït les pernoctacions; els hotels han registrat un 34,7% menys de nits d’estada i els establiments de turisme rural, un 46,2% per sota de les pernoctacions de l’any anterior. Amb aquestes dades de demanda, i amb la lleu ampliació de l’oferta, el grau d’ocupació descendeix 9,4 pp en els hotels i 6,4 pp en els establiments de turisme rural. La comarca, per tant, ha tingut un marcat retrocés en el volum de turistes allotjats, tot i que aquestes dades globals no contemplen la disparitat de nivells d’ocupació que registren certs allotjaments; en especial els establiments de turisme rural, on hi ha negocis professionals que ratllen la plena ocupació molts caps de setmana i períodes de vacances, mentre d’altres (lloguer de cases de pagès) amb gestió no professionalitzada, són les que registren els valors més baixos.

Poca innovació i pocs estudiants universitaris

Segons l’índex InnoBaix2, el 2012 el sistema d’innovació de l’Anoia ocupa una posició força discreta en el rànquing català (la 18a). Respecte al 2011 millora una posició, però en anys anteriors s’havia situat en la 17a i 16a posició. En el context provincial, només el Berguedà se situa per sota en la classificació (la 25a). On el sistema d’innovació comarcal obté pitjors registres és en l’àmbit dels resultats, amb la 22a posició. Això és degut, principalment, a que el teixit productiu està poc especialitzat en activitats intensives en tecnologia i coneixement (sobretot en el sector serveis) i, en menor mesura, pel fet que hi ha un baix nivell de protecció de les innovacions. En les altres dues dimensions analitzades, els factors externs i interns al teixit empresarial, ocupa la 14a posició en ambdues dimensions. En els factors territorials cal destacar l’elevada diversificació de la seva economia (la segona economia comarcal més diversificada, només superada pel Vallès Oriental) amb 25 activitats econòmiques representatives. La proximitat a les principals infraestructures cientificotecnològiques també és un punt fort del sistema d’innovació, així com el desplegament d’Internet i la banda ampla. Finalment, un altre element a destacar és l’existència d’una oferta important de titulacions en els cicles formatius de grau superior de la formació professional i l’existència d’algunes titulacions universitàries en enginyeries. Tanmateix, és en les habilitats per a la innovació i en el talent on es registren pitjors resultats. La presència de titulats universitaris en la població en edat de treballar és de les més baixes dins el context comarcal català i el seguiment dels estudis universitaris per part dels joves també. D’altra banda, la població presenta mancances en l’àmbit de les llengües estrangeres i les habilitats tecnològiques.