L’àmbit laboral concentra els problemes de Monbus Hispano Igualadina

Moure’s des d’Igualada en transport públic no és del tot fàcil. El tren és lent i amb horaris escassos. L’única alternativa real de mobilitat en transport públic per anar de la capital de l’Anoia fins a Barcelona és la Hispano Igualadina, ara propietat de l’empresa Monbus S.L.

Existeix un gran malestar per part dels treballadors de la companyia i alguns dels seus usuaris. Al·leguen motius diferents: els assalariats, busquen ajuda externa per pal·liar els presumptes abusos laborals pels que es veuen afectats i que persisteixen, sobretot, des de que Monbus va adquirir la concessió.

Els mateixos treballadors veuen anul·lats els temps de descans pactats (injúria traslladada als jutjats), les pagues extres i/o el plus de nocturnitat. Per si això no fos prou greu, Monbus carrega amb la ceguesa d’un mecànic d’un magatzem de Reus, les pràctiques il·legals de l’empresa denunciades per CCOO i UGT i segons el coordinador de les JERC Igualada – Anoia, David Prat, l’empresa no disposa d’autobusos de reforç al magatzem per alguna possible incidència: estan circulant.

A més, i segons explica David Prat, des de la compra per part de Monbus, l’empresa gallega no ha tingut cap problema per dissoldre la plantilla de treballadors de la Hispano prèvia a Monbus (els treballadors amb més experiència i per tant, els més cars de mantenir) i traslladar al seu lloc a Catalunya treballadors gallecs amb nul·la experiència al territori. Això implica que els propis conductors no sàpiguen el camí per arribar a la destinació i que els mateixos usuaris hagin de guiar-los; a més de no entendre el català, coses que “suposen un greuge pels treballadors d’Igualada”.

Des de la perspectiva sindical, Carlos Pellejero, coordinador del sector de carretera de CCOO a Catalunya, defensa que el seu sindicat també està implicat amb la situació dels treballadors. “S’han mantingut reunions amb l’adreça de l’empresa, amb grups polítics dels ajuntaments afectats pel servei i en àmbit autonòmic (diputats i diputades en el Parlament de Catalunya), així com davant les autoritats que regeixen les concessions de transport de viatgers per carretera, com és la Direcció General de Transport de la Generalitat.”

Els usuaris, que en la seva majoria desconeix la situació laboral interna, carreguen les culpes contra els treballadors davant el servei insuficient que demostra l’empresa. En contrast amb David Prat, que percep el problema com actual; Jordi Pont, regidor d’Urbanisme i Mobilitat a l’Ajuntament d’Igualada, assegura que «ara el servei és correcte m’atreviria a dir en un 99%» i que ara “les queixes són molt i molt puntuals». Tot i que no són la queixa amb validesa “legal”, l’aplicació #hispanofail ha fet de termòmetre de la percepció dels usuaris i, l’evolució enguany ha portat les reclamacions al seu nivel més baix en mesos, com mostra la gràfica.

Els treballadors però, poc poden fer davant de les queixes. Els problemes d’aquesta companyia d’autobusos provenen, per a Prat, “de gestions internes poc eficaces, que s’han pogut veure reflectides en diversos accidents que han esquitxat la companyia, que de moment, surt indemne dels jutjats”. El líder de les joventuts republicanes lamenta que les sentències favorables només han estat “per a les de menys importància per la seguretat de l’usuari i la del treballador”.

Pellejero al·lega que “a conseqüència de l’actitud de la direcció de l’empresa, els treballadors han de realitzar la seva activitat en condicions molt lamentables, sent a més a més, la cara visible de l’empresa davant el consumidors i usuaris”.

David Prat, coordinador de les JERC Igualada – Anoia manté l’opinió de que els usuaris també paguen les conseqüències d’una gestió laboral nefasta que pel moment, no té barreres institucionals que els frenin: “Volen [Monbus] fer el servei; els és igual la qualitat, el que volen és que el servei es faci”.

Ell mateix posa èmfasi en que les Joventuts d’Esquerra són dels pocs que han acudit a l’ajuda dels treballadors de la Hispano i denuncia que “la defensa cap a l’empresa es veu defensada per la permissivitat governamental”. Prat també recorda que «una de les promeses electorals de CiU a les municipals del 2011 va ser la retirada de la concessió a Monbus Hispano Igualadina. Transcorreguts 3 anys, però, la propietat d’aquesta concessió segueix igual».

Des de l’Ajuntament, Jordi Pont diu que «quan teníem problemes greus amb la línia podríem haver optat per una lluita burocràtica o per solucionar els problemes i oferir un bon servei, i això és el que vam fer». En el cas de la concessió, recorda que es va renovar ara fa uns deu anys, “quan ja hi havia molts problemes”.

El contracte empresa no veu la llum

Prat creu que la seva última -però “òptima” opció- seria tenir una còpia del contracte empresa, que els serviria com una eina de seguiment del servei i detectar-hi les infraccions i anomalies.

El govern de la Generalitat en té una còpia, no així l’Ajuntament. La diputada republicana Alba Vergés va sol·licitar una sense èxit, a l’igual que les JERC anoienques.

El contracte empresa, més enllà de ser una eina, “ és un document públic, firmat per una institució pública i amb diners públics” i que per tant, l’Ajuntament i les JERC Igualada – Anoia tenen dret a tenir-lo. El mateix coordinador de les JERC Igualada – Anoia entén el perquè d’aquesta negativa, preguntant a si mateix “si tenen por” a alguna possible conseqüència si els hi cedeixen la còpia.

Els Exprés, un 88% més de passatgers en un any

La línia E5 Exprés Igualada – Barcelona va posar-se en marxa al juny del 2013 i es va veure reforçada al febrer de 2014 va ser oferta com una solució pels problemes de la companyia d’autobusos. Les JERC els consideraven “un pedaç”, perquè “no eren la solució al problema real”.

Des de l’Ajuntament però, i en paraules del regidor Jordi Pont afirma que «quan vam entrar al govern teníem un problema enorme, i és que cada dia teníem 30 persones que es quedaven sense poder anar al bus que volien perquè anava ple». L’augment d’expedicions en serveis directes va ser el principal motiu de la posada en marxa dels expres.cat.

Tot i que David Prat sí que reconeix el reforç horari però lamenta que no hagi estat iniciativa de la companyia. Monbus, però, es va fer càrrec del cost de la primera fase dels expres.cat, de 260.000 euros. El regidor Jordi Pont recorda que “Igualada va ser de les primeres línies a aplicar-se [l’exprés.cat] perquè és la que té més ocupació per expedició de Catalunya”, amb 33 persones per viatge. A més, l’increment ha estat del 88% en el darrer any. Entre febrer de 2013 i març de 2014 van fer servir la línia 1.742.614 viatgers.

Mantenir el servei públic ‘lluny d’interessos exclusivament econòmics’

 “En un país normal, quan es crema un autobús amb 35 persones a dins, creus que no passaria res?”

Així reaccionava David Prat al recordar un dels incendis que va patir un dels autobusos de la companyia a l’A-2 a l’altura del Bruc dos anys enrere. L’autobús incendiat va sortir del taller sense haver estat revisat pertinentment. Això també implica constants desajustos tècnics: com explicava David Prat, “s’espatlla almenys un autobús cada mes”.

Els usuaris estan fent ús dels serveis de l’empresa amb més nivell d’estrès de tota Catalunya i la segona amb més queixes rebudes, només superada per Renfe. A tot això, David Prat segueix insistint amb “el gran mur institucional que es troben les JERC Igualada- Anoia” tant amb la Generalitat, la Direcció General de Transports i Mobilitat que mantenen la concessió o el mateix Ajuntament d’Igualada.

Les queixes per part dels usuaris tenen un fi comú: una carta certificada de la Generalitat al domicili particular que no soluciona el problema real. Les queixes del reconegut Hispano Fail, e-mails dels quals també acabaven rebotant al correu de la Generalitat. Prat veu “un futur negre” per trobar una solució a curt termini.

Des de CCOO, Pellejero marca l’objectiu com “garantir que el servei del transport públic amb garanties de qualitat i seguretat i lluny de voracitat d’especuladors amb interessos exclusivament econòmics”. El propietari de Monbus, Raúl López, està imputat en una peça separada del cas Pokemon per presumptes irregularitats en material mòbil per una de les línies que gestiona a Galícia.

Els intents per aconseguir una versió per part de l’empresa han estat infructuosos.