La crisi ha fet que molts pares portin als seus fills a reforçar l’anglès’

I d’aquí a fundar Kids and us, quin va ser el camí?

La meva experiència va sorgir en veure que els meus alumnes, malgrat portar molts anys estudiant anglès, era molt difícil que arribessin a un bon nivell. Aquesta certa frustració va coincidir amb el naixement de la meva filla. Buscava algun mètode o fórmula per que comencés a aprendre anglès, però hi havia molt poca cosa, així que vaig decidir dedicar-li 10 minuts diaris a fer alguna cosa en anglès. La meva sorpresa va ser que, quan tenia dos anys, m’entenia en anglès i em responia formant frases. I com no hi havia espais per a l’aprenentatge de l’anglès a aquestes edats, el meu marit em va animar a crear el que avui és KIds and us.

Darrerament apareixen acadèmies que asseguren ensenyar anglès a partir de 3 mesos. No és molt aviat?

A veure, per exposar-los a un idioma, quan abans millor. També és cert que pels pares, portar un bebé a aprendre anglès és un acte de fe. I aquest acte de fe és encara més gran si es tracta d’un nadó de tres mesos. Per altra banda, els estímuls que necessita un nadó de tres mesos i un de nou, per exemple, són molt diferents i no crec que hi hagi acadèmies que es puguin permetre tenir un grup diferent per cadascuna d’aquestes edats tan primerenques.

En tot cas, el que no podem pretendre és que els nostres fills parlin anglès en uns mesos, però si ens ho prenem amb calma, els nens aprendran de seguida. De fet, el mètode es basa en la immersió lingüística i l’aprenentatge natural, ensenyem anglès de la mateixa manera que els infants aprenen una altra llengua, escoltant-la.  

I com està l’anglès a les escoles?

El primer lloc, la forma d’ensenyar no és l’adequada. Als països amb bon nivell d’anglès els infants estan exposats a l’idioma des de ben petits, amb la televisió sense doblar, per exemple. I així, quan arriben a l’escola ja porten temps escoltant-lo. I per altra banda, la formació del professorat hauria de ser molt millor en llengua anglesa.

Per tant, les retallades a l’escola pública us beneficien?

No, però la crisi ha fet que moltíssims pares s’animin a reforçar l’anglès dels seus fills perquè són conscients que la formació acabarà generant més oportunitats. L’educació dels fills és una de les últimes coses a les que les famílies renuncien.

I els grans, com ens podem posar al dia en anglès?

Avui dia hi ha un munt de fórmules per aprendre idiomes per un mateix. A internet hi ha podcast de gran qualitat que podem escoltar mentre estem a la dutxa o mentre caminem. El que hem de fer és no posar-nos objectius molt exigents, perquè probablement no els puguem complir. I el que cal és, sobretot, tenir constància i ser perseverant. Amb un objectiu assequible com 10 minuts diaris podem aconseguir bons resultats.

I ara com a manresana, que et sembla l’aposta d’Igualada per esdevenir una capital comercial?

Jo sóc de les “masoques”, perquè jo venia a les botigues de fàbrica quan la carretera era aquella de corbes dolentíssima. Ara no tinc gaire temps, però reconec que a tots ens agrada passejar en entorns diferents al nostre i aquí Igualada hi pot sortir guanyant. I més enllà de les successives crisis, el que trobo fascinant d’Igualada és com s’ha reinventat la seva faceta cultura, amb una oferta impressionant, per a públics i gustos molt diferents.