La província de Barcelona ha multiplicat per quatre la seva superfície urbana durant l’últim mig segle, que ha passat del 3% al 13% del territori total, segons constata un estudi portat a terme pel Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) sobre la transformació que ha experimentat el territori de la província de Barcelona des de l’any 1956 fins a l’actualitat. El treball es basa en la comparativa d’evolució sobre unes fotos aèries que es van realitzar ara fa mig segle. Al peu d’aquesta notícia trobareu les imatges de la Conca d’Òdena de 1956 i 2009 i el gràfic comparatiu.
La progressió de les zones urbanitzades ha estat paral·lela a l’abandonament de superfícies de conreu que, amb el pas dels anys, s’han convertit en boscos. A l’Anoia, concretament aquest augment ha estat del 30% i ara les superfícies arbrades suposen el 42% de la comarca. La reculada de la producció agrària és acusada quan comprovem el percentatge de territori anoienc dedicat als conreus. El 1956 ocupaven pràcticament la meitat de la comarca i ara és el 35% del territori, un 26% menys.
El Mapa de Cobertes del Sòl, obtingut a partir de la comparació d’imatges aèries, analitza els usos del territori esdevinguts durant els últims anys, tenint en compte que tot i que el paisatge ha estat canviant al llarg de la història «mai ho havia fet d’una forma tan dràstica i ràpida» com s’ha produït amb el recent boom urbanístic. De fet, l’informe recull que a Barcelona s’han reduït els conreus un 60% i s’ha multiplicat per quatre la superfície urbanitzada, això és, les ciutats, polígons i vies de transport.
El creixement de les masses forestals queda reflectit també a la dada que actualment la meitat del territori de la província són boscos, respecte del 37% de cultius i el 13% urbanitzat. Durant l’últim mig segle s’han edificat 77.500 hectàrees, recull el mapa, set vegades l’àrea que ocupa la ciutat de Barcelona, que en la seva gran majoria tenien un ús agrícola. L’estudi, portat a terme per Creaf i Diputació de Barcelona, ha estat possible pels fotogrames captats per un vol el 1956 i cedits pel Ministeri de Defensa, i es pot consultar de manera gratuïta a Internet a través del servidor de mapes de l’ens provincial.
