Els ramaders d’Osona podrien portar els purins a l’Anoia pel tancament de les plantes de tractament

Els ramaders de la comarca d’Osona estan estudiant alternatives al tancament definitiu de les plantes de tractament de purí. Des de l’Associació d’Usuaris de les Plantes de Tractament de Purins, Eudald Sentmartí ha explicat que entre les variables hi hauria un canvi en l’alimentació dels animals, que suposaria reduir una part de la de la proteïna no digerible del pinso per així minorar notablement l’expulsió de nitrogen a través de les dejeccions, o portar els purins a comarques veïnes, com el Bages o l’Anoia, i utilitzar-lo com a fertilitzant de conreus. Tanmateix, els ramaders exigeixen una moratòria a la clausura de les plantes «perquè els canvis no es poden aplicar d’un dia per l’altre».

Les plantes de tractament de purins d’arreu del país estan tancades des de fa més de dos mesos. En el cas d’Osona, les 214 explotacions que existeixen i que hi portaven les dejeccions ramaderes que no podien fer servir d’adob per abonar els camps ara es guarden en basses i dipòsits, que per llei han de tenir habilitades a les seves finques amb una capacitat suficient perquè puguin subsistir així durant cinc o sis mesos.

El temps, però, corre, i l’entrellat en què estan immersos l’administració, els ramaders i les pròpies plantes que han hagut de tancar sembla no veure la llum. Des de fa setmanes estan negociant i buscant solucions però els escenaris són confusos.

El president de l’Associació d’Usuaris de les Plantes de Tractament de Purins de l’Esquirol i Masies de Voltregà, Eudald Sentmartí, ha insistit en reclamar una moratòria al Ministeri d’Indústria perquè mantingui les plantes de desimpacte de purins obertes, almenys per un temps més. ‘És de justícia’, assenyala. Tanmateix, el Ministeri, per ara, no sembla que tingui intenció de materialitzar aquesta moratòria del decret d’electricitat que elimina les primes que es donaven a les plantes per la generació d’energia elèctrica.

Els ramaders no s’han quedat de braços plegats esperant una resposta. Tot i que el decret que vol tirar endavant el ministre d’Indústria José Manuel Soria encara no està aprovat, el polític s’ha mostrat ferm en materialitzar el projecte. És per això que els ramaders ja estan barrinant solucions que els permetin seguir vivint de la seva activitat.

Alternatives viables

Segons Sentmartí, aquestes mesures van encaminades en tres direccions. La primera seria millorar l’alimentació dels animals per poder reduir el nitrogen excretat; la segona seria la creació de separadors que permetin discriminar la fracció líquida de la sòlida, i una tercera via seria utilitzar els purins com a adob per fertilitzar camps de comarques veïnes amb dèficit de nitrogen.

La reducció del nitrogen per la via alimentària consisteix en corregir les aportacions de proteïna digestible que conté el pinso perquè s’ajustin a les necessitats reals de l’animal en cadascuna de les fases d’engreix. Segons Sentmartí, si els nivells s’ajusten correctament «es pot arribar a reduir el nitrogen excretat pels porcs entre un 30 i un 40%, depenent de la marca del pinso». Segons ha explicat, ja hi ha explotacions que porten temps en aquesta direcció, «però ara això es farà més extensible i en quantitats més importants».

Una altra de les alternatives seria la instal·lació de separadors a les mateixes explotacions, cosa que provocaria que en origen es pogués reduir entre un 30 i un 35% el nitrogen contaminant. Aquesta mesura, ha destacat el president de l’Associació d’Usuaris de Plantes de Purins, requereix d’una inversió «important», ja que s’ha de construir una bassa a part per la fracció líquida i un altre dipòsit per la fracció sòlida, que és la que s’acabarà exportant. Es tracta d’una opció «viable», però que segons el president necessita d’uns mesos d’adaptació per part dels ramaders per «assimilar el canvi» i adonar-se que és una mesura «fiable, segura i que hi ha retorn en la inversió».

La tercera opció és portar part de l’excedent de purí a les comarques veïnes de l’Anoia i el Bages, indrets amb importants dèficits d’adob. Per Sentmartí és una opció «òbvia», ja que Osona és una comarca amb «excés» de nitrogen i a les comarques veïnes  hi ha un dèficit important. A banda, per suplir aquesta deficiència, segons els president de l’associació, es compren vaixells de nitrogen que provenen de Sud-Amèrica per portar-los cap a Catalunya, amb tot el cost mediambiental que també se’n deriva. Sentmartí assenyala que «això no té sentit» i cal racionalitzar els recursos i gestionar-los correctament. Aquesta és segurament l’alternativa «més segura, eficient, sostenible i econòmicament més viable», destaca.

Basses mòbils a l’Anoia

Precisament, l’última opció que apuntava Sentmartí ja s’ha dut a la pràctica des de l’Associació d’Usuaris de Plantes de Purins de l’Esquirol i Masies de Voltregà. Quan es van tancar les plantes de manera provisional, entre tots els associats es van comprar unes basses mòbils per instal·lar-les a prop de Calaf, ja que no es permetia la construcció de basses fixes.

El cost del transport és car, però es va assumir amb l’aportació dels socis a raó de 15 cèntims el metre cúbic que es gestionava a les plantes i eren uns recursos que es destinaven a pagar el sobrecost. L’objectiu era que al ramader li costés el mateix portar-lo a la planta que portar el purí a les comarques veïnes. Des de l’associació es valora molt positivament l’experiència i n’estan contents. Des que no funcionen les plantes, però, aquests recursos tampoc s’ingressen i ara el problema que es planteja és com assumir-ne el cost sense que en surtin perjudicats amb el preu.

Tots els purins als dipòsits de les explotacions

Ramon Molist és un dels ramaders osonencs afectats pel tancament de les plantes. Té una explotació de porcs i truges a l’Esquirol i ha explicat que han pogut parar «el primer cop» gràcies al fet que han pogut aplicar el purí damunt els camps. El tancament ha coincidit en el temps amb el moment de l’any en què es necessita més adob per fertilitzar els camps, cosa que ha provocat de retruc que els dipòsits d’emmagatzament de purins estiguin poc ocupats.

En el cas de l’explotació de Molist, la granja disposa de cinc dipòsits que sumen una capacitat de 1.500 metres cúbics. Alguns els té plens, «però les fosses més grans estan gairebé buides». En conjunt, les reserves de purí estan al 45% d’ocupació.

Per aquest ramader, «no hi ha una solució miraculosa» al tancament de les plantes de desimpacte de purins. Concretament, ell depenia un 20% de la planta. Fins ara tenia llogades terres en d’altres comarques, però com que el cost del transport és elevat, només en portaven una petita part. Ara, amb el tancament dels centres, augura que es veurà obligat a portar-ne més a altres terres, amb l’increment de cost que això comporta i amb el que no comptaven.

Molist detalla que escampar els purins a les seves terres els costa entre 1,5 i 2 euros el metre cúbic. Gestionar-lo a la planta entre 3,8 i 4 euros, mentre que traslladar-lo als camps d’altres comarques es pot enfilar fins als 7 euros per metre cúbic. Amb tot, admet que tot i que el cost és important, «s’haurà d’assumir per fer una gestió correcta del purí».

Molist explica que a la comarca d’Osona ja no queden terres lliures on poder utilitzar el purí sobrant de les explotacions per fertilitzar els camps. Cada metre cúbic de purí duu entre dos i set quilos de nitrogen i en una hectàrea s’hi poden abocar 170 quilos.