L’Al-pi-nisme Club Esportiu fa una ruta hivernal a la Pica d’Estats

L’Al-pi-nisme Club Esportiu, que enguany celebra el seu desè aniversari, ha realitzat la primera de les tres rutes hivernals d’aquesta Setmana Santa, coronant 4 cims de més de 3000 metres.

El passat diumenge 13 d’abril, de bon matí, 6 Al-pi-nistes van sortir d’Igualada ben equipats amb les seves motxilles per viure una ruta hivernal ben intensa de 3 dies. Van deixar els cotxes al Pla de la Selva (a la pista forestal que va des d’Àreu al Refugi de la Vallferrera) i un cop tot preparat van començar a caminar. Només començar ja van viure la primera aventura tot travessant un pont de fusta mig penjant i van anar ascendint entremig de boscos. A poc a poc van anar deixant enrere la civilització i la neu va començar a ser cada cop més i més present. Ben aviat van haver d’utilitzar les raquetes per poder progressar amb més facilitat, i finalment, a primera hora de la tarda van assolir l’objectiu del primer dia: el refugi de Baborte (2390 metres), un refugi metàl·lic amb l’interior recobert de fusta, molt acollidor. Gràcies al temps esplèndid i l’espectacularitat de l’entorn, van poder gaudir de les boniques vistes i van anar a dormir ben d’hora per agafar forces per l’etapa següent.

El segon dia es van llevar de matinada (a les 3:30) per poder caminar sota la llum de la lluna plena i aprofitar la neu ben dura abans que hi toqués el sol, més segura i còmoda per progressar. Per esmorzar no hi va faltar pas la Mona per poder començar a celebrar la Pasqua. Aquella caminada va ser màgica, ja que la lluna plena il·luminava totes les muntanyes blanques i el soroll de la neu a cada passa enmig del silenci era especial. Després d’una pujada ben intensa, fins i tot amb un tros de carena amb un pendent superior als 50º, els al-pi-nistes van aconseguir fer el cim del Sotllo (3072 m). Tot seguit el descens fins a l’estany de la cometa d’Estats va ser d’allò més entretingut i divertit.

El cel era blau i ben serè amb un Sol enlluernador. Van seguir caminant fins al coll de Riufred, on van deixar les motxilles. El següent objectiu va ser coronar el Verdaguer (3129m) i seguidament la mítica Pica d’Estats (amb 3143 m, essent el cim més alt dels Països Catalans). Després de l’orgull i la il·lusió d’haver assolit aquests cims, van tornar a agafar les motxilles en direcció el pic del Montcalm, ja en terres franceses. El dia havia sigut molt llarg i semblava que ja no els hi quedaven forces, però amb il·lusió i energia van arribar finalment al cim del Montcalm (3077m), que destaca per la seva amplitud i per ser quasi bé pla. Les vistes des d’allà eren impressionants i tenien els Pirineus als seus peus, contemplant des del massís del Canigó fins al del Neuvielle. Fins i tot el Sol i la Lluna estaven alineats i es podien observar ambdós a banda i banda. Només els quedava plantar les tendes, ja que aquella segona nit de ruta la van dormir dalt del cim del Montcalm, dins  les tendes i ben abrigats. Tot i el fred, el fet de poder dormir allà dalt amb aquelles vistes va ser una gran experiència.

De bon matí, van poder veure com sortia el Sol i de seguida es van posar en marxa. L’últim dia tocava descendir i a poc a poc, passant pel mig de llacs glaçats i aprofitant algunes pendents per baixar de cul com un tobogan, van anar deixant enrere la neu i van anar retrobant els boscos i els rius que baixaven cabalosos amb l’aigua del desglaç. Finalment, després d’una jornada llarga van arribar altra vegada als cotxes.

Van ser tres dies durs i llargs, però plens de preciosos paisatges, pau i tranquil·litat, orgull i satisfacció. La intensitat viscuda fa que cada moment quedi ben guardat i que els records d’aquesta ruta siguin inoblidables. Des del club confessen que esperen poder gaudir de moltes més rutes com aquesta.