Els Prats de Rei i la Pobla de Claramunt, entre els escenaris de la Guerra de Successió de la Ruta 1714

El recentment restaurat Paranimf de la Universitat de Cervera ha acollit aquest dijous al migdia la presentació de la Ruta 1714, una proposta que unirà 55 municipis de Catalunya per recordar els principals escenaris de la Guerra de Successió. La torre de la Manresana dels Prats de Rei i la Pobla de Claramunt són els escenaris en terres anoienques. Impulsada pel Govern en el marc dels actes del Tricentenari, la Ruta 1714 vol fusionar el patrimoni català del 1700 presentat com una nova oferta turística que també inclou la gastronomia de fa 300 anys. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha presidit l’acte de presentació, que ha comptat amb música en directe i també teatre. Mascarell ha comparat els paral·lelismes entre la Catalunya d’aquella època i els »anhels» de l’actual procés sobiranista.

L’objectiu de la Ruta 1714 és posar en valor i difondre el patrimoni, els escenaris, els monuments, els fets històrics i els personatges vinculats a la Guerra de Successió, i per extensió al segle XVIII català. L’acte ha començat amb una interpretació musical d’època i posteriorment una breu representació teatral on s’ha volgut destacar el paper de l’escultura del retaule del Paranimf de la Universitat de Cervera. Tot seguit ha tingut lloc una taula rodona teatralitzada que ha servit per presentar el projecte de recuperació gastronòmica del 1700 que ha liderat la historiadora Maria Àngels Samper i el cuiner Sergi de Meià. Són plats com les Carbasses a la Morisca, l’escudella de carbassa amb arròs, pollastres farcits, Menjar blanc o mató de monja, perdius o tonyina.

Tot seguit han tingut lloc els parlaments, on el conseller Mascarell ha destacat la Ruta 1714 com una de les grans aportacions del Tricentenari a la societat. A banda de posar de relleu els paral·lelismes entre els catalans que van lluitar fa 300 anys per la llibertat i el moment actual marcat pel procés sobiranista, Mascarell també ha dit que la ruta servirà per descobrir fets i personatges de la Guerra de Successió i »posar ordre a la memòria col·lectiva».

Amb anterioritat a Mascarell ha parlat el comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, que ha definit la Ruta 1714 com un fet més que »evidencia un relat que ja és present sota les pedres però que ens podia passar per alt com a país». Segons Calçada, la Ruta 1714 permet viure la història dels fets de la Guerra de Successió amb els »5 sentits» i ha posat èmfasi en el paper rellevant que va tenir la Catalunya interior »a vegades amagada» en el conflicte.

La Ruta 1714

La proposta abasta tot Catalunya i s’organitza en tres grans tipologies d’espais: els escenaris, amb 10 llocs destacats, la majoria vinculats a espais monumentals, museus, on van succeir els episodis històrics més destacables de la guerra com El Born, a Barcelona, el Castell de Cardona; la Universitat de Cervera; el Turó de la Seu Vella; la Casa Rafael Casanova a Moià; la Torre de la Manresana, als Prats de Rei; el Museu de Sant Boi de Llobregat i església de Sant Baldiri – Tomba de Rafael de Casanova; la fortalesa de Castellciutat a la Seu d’Urgell; el Castell de Talamanca; i l’Ermita de Sant Sebastià a Vic – Santa Eulàlia de Riuprimer.

També s’inclouen les Viles cremades, 22 municipis -un d’ells, la Pobla de Claramunt- que tenen en comú haver estat saquejats, incendiats o patir represàlies de guerra; i els Espais 1714, que són 23 municipis que destaquen per les seves fortaleses, pels setges, pels conjunts emmurallats, per les batalles o pels personatges històrics vinculats al conflicte que hi van néixer o viure, en un intent de donar-los a conèixer i recuperar-ne la seva figura.

La torre de la Manresana

L’únic testimoni que queda de la Batalla de Prats de Rei és aquesta torre de guaita del segle XII. Formava part d’un castell de frontera del qual només en resten una estança i parts del basament de les muralles. Els 21 metres d’alçada de la torre van convertir-la en un privilegiat observatori per a les tropes autriacistes del mariscal Starhemberg. Per la seva banda, l’exèrcit borbònic del duc de Vendôme ?procedent de Lleida? establiria el campament entre Calaf i Prats de Rei. La batalla va tenir lloc entre els mesos de setembre i octubre del 1711.

La torre, de set metres de diàmetre, s’estructura en tres nivells i està construïda amb carreus de pedra harmònics units amb morter. A mitja alçada hi ha l’única porta que permet accedir-hi al seu interior. Durant la Guerra de Successió es feia a través d’una escala llevadissa. El mariscal Starhemberg va coordinar la batalla des de la veïna masia de Can Roca, habitatge situat a tocar de la torre i malauradament desaparegut. En l’actualitat, el monument està gestionat pel Museu d’Història de Catalunya.

Pel que fa l’origen del nom, al segle IX, l’extrem occidental del comtat d’Osona rebia el nom de comtat de Manresa. La “Manresana” es convertí en una torre de guaita indispensable pel comtat d’Osona que aleshores estenia els seus dominis sobre les terres de l’Anoia i la Segarra. La defensa d’aquesta part de la frontera es feia conjuntament amb el castell de Boixadors al nord-est, el de Rubió al sud i el de Calaf al nord-oest.

La Pobla de Claramunt, cremada per les tropes borbòniques

A les acaballes del 1713, Felip V va decretar un impost que obligava les poblacions catalanes a sufragar l’exèrcit borbònic del Principat. Poques setmanes després, diverses localitats, entre les quals hi havia la Pobla de Claramunt, es van rebel·lar contra la nova fiscalitat i van fer front als destacaments filipistes que recaptaven la taxa.

El comandament borbònic de Catalunya va voler imposar un càstig exemplar per mirar d’aturar la revolta que començava a escampar-se pel territori; així, el 10 de gener de 1714, dos mil cinc-cents soldats van entrar a sang i foc a Sant Quintí de Mediona. La vila va ser incendiada i els habitants que no van poder escapar-ne van ser executats. Un grup de pagesos va aconseguir fugir i es va resguardar al castell de Claramunt. El dilluns 15 de gener, les tropes borbòniques van atacar la Pobla de Claramunt, la van saquejar i en la retirada van calar-hi foc.