L’església lamenta que la resistència dels joves del Casal ‘està bloquejant’ la rehabilitació integral del complex

Les parròquies d’Igualada van distribuir el passat diumenge, amb el Full Dominical d’Igualada, un suplement sobre el conflicte del Casal a on insisteixen en la necessitat de reformar-lo per tornar-lo a obrir al públic. Implícitament, per fer-ho cal que els joves de l’”Espai pels Somnis” abandonin l’espai.

Per a l’església, “el problema de l’ocupació del Casal no evoluciona com voldríem” i la opció “intransigent” dels joves que ocupen l’espai “està bloquejant la solució que tenim prevista per adequar les instal·lacions a les exigències d’un espai públic”. 

La propietat de l’immoble fa “una crida a la concòrdia i a la generositat”, perquè, malgrat que “el diàleg ens ha fet avançar molt”, “cal un petit esforç més per poder iniciar el camí d’aquesta nova etapa”. Com han avançat en altres ocasions, la voluntat del Bisbat de Vic és “un Casal que no sigui excloent, on hi participin i se’l sentin seu tots els que hi facin activitats”. 

El Bisbat recorda que “poc abans de tancar temporalment el Casal Interparroquial, es va fer una presentació pública d’un projecte de renovació del Casal” perquè “si es tancava era per arranjar les greus deficiències que tenia i tornar-lo a obrir, tant aviat com fos possible, a tota la ciutadania”. 

La presentació pública del projecte va fer incorporar-hi alguns suggeriments de la ciutadania. Així, del projecte inicial de fer un Casal de nova planta es va passar a un de reforma a fons de l’actual edifici. Aquest segon projecte “va ser sotmès, tal i com és prescriptiu, a diferents comissions diocesanes, havent-ne aprovat l’execució, si bé es van plantejar noves idees”. Des del Bisbat sostenen que mentre es feia efectiva l’execució del projecte, “s’havia procedit a solucionar aquells defectes que podien ser causa de molèsties per als veïns: neteja d’eures, foradament de la “piscina de dones” per evitar l’estancament de l’aigua i, per tant, les plagues d’insectes,…”. De fet, algunes intervencions eren tan urgents que “ja hi havia una part del projecte que s’havia de fer efectiva aquest estiu”, segons el full distribuït diumenge a les parròquies d’Igualada.

El complex del Casal té, per a les parròquies, tres tipus de mancances: zones perilloses i amb deficiències estructurals, l’incompliment dels requeriments legals mínims per a un espai de pública concurrència –ara no són reglamentaris, per exemple, ni els vidres ni la instal·lació elèctrica- i “la inadequació i la no sostenibilitat dels actuals espais exteriors”. En aquest darrer cas, el Bisbat reconeix que no té sentit mantenir la piscina “quan la ciutat actualment té un servei de piscines molt més equipat i eficient”. Sense ser un perill, també adverteixen de les humitats a la planta baixa i de les parets sense cap aïllament acústic ni tèrmic.