La regidoria de Participació Ciutadana vol impulsar de la mà de l’Àrea d’Acció Comunitària del departament de Benestar Social i Atenció a la Ciutadania del Consell Comarcal de l’Anoia i el Servei de Mediació Ciutadana un taller per formar auxiliars de la mediació. Amb el nom de Agents Facilitadors Auxiliars de la Mediació, Líders de la Promoció de la convivència, la regidoria i l’ens comarcal han programat per aquest dilluns una primera reunió informativa. La tinent d’alcalde de Cultura, Participació Ciutadana, Festes i Agermanament, Vanessa González, afirma que l’objectiu és promoure la pedagogia de la mediació en la resolució de conflictes i crear un grup d’auxiliars de la mediació al municipi.
Tal i com explica González, la mediació no només “permet resoldre conflictes de la millor manera possible i que tothom pugui sortir guanyant” sinó que també ajuda a evitar els conflictes per mitjà de la prevenció. “La mediació no és només una professió sinó una manera de viure”, afirma la regidora que a nivell personal ha cursat un màster en aquesta matèria i està molt engrescada amb el projecte. Diu que tothom pot ser “generador de bona harmonia comunitària” i actuar “com una taca d’oli que es va estenent per a la bona cohesió social”.
El projecte té diferents fases i una de les primeres és detectar les persones que podrien formar part d’aquest equip de la mediació i assegurar un mínim de persones interessades en aquest projecte. D’aquí la reunió de dilluns on es parlarà de la creació d’aquest equip de voluntariat per treballar en aquest tema. Des de la regidoria han convidat a participar persones d’àmbits molt diversos i amb un perfil determinat, sobretot amb capacitat d’empatia. En la reunió els faran la proposta i si s’engresquen s’incorporaran al projecte. D’entrada hi ha una vintena de persones confirmades.
El que és pretén d’una banda és facilitar una base teòrica formativa a aquests possibles agents de la mediació i que es puguin convertir en persones de referència en aquest tema, i de l’altra, donar-los la informació necessària sobre els recursos que actualment hi ha a l’abast de la ciutadania, com per exemple el Servei de Mediació Ciutadana del consell comarcal, perquè siguin altaveus d’aquests recursos.
Els mediadors demanen estar més presents a les administracions per ajudar a resoldre conflictes
Precisament, la setmana passada es va fer a Vilafranca del Penedès la segona jornada sobre mediació a Catalunya. Els mediadors reclamen estar més presents a les administracions perquè consideren que el seu paper és clau per solucionar molts conflictes. Els professionals de la mediació de Catalunya volen tenir més protagonisme en el dia a dia dels ciutadans. Aquest col·lectiu, que comprèn unes 1.500 persones formades com a mediadors, assegura que la seva és una feina «agraïda» però que encara no és prou reconeguda per les administracions. La presidenta de l’Associació de Professionals de la Mediació de Conflictes de Catalunya (ACDMA), Núria Villanueva, ho il·lustra de la següent manera: «Volem estar a peu de carrer i no al segon o tercer pis».
La mediació és una «alternativa al procediment judicial». Anna Llanza, directora del Centre de Mediació del Dret Privat, assenyala aquesta opció per «evitar» arribar als judicis. D’aquesta manera les persones afectades per un conflicte «són les protagonistes» dels tràmits i «resolen per elles mateixes el problema», assegura. D’aquesta manera «en la mediació tothom hi guanya» i això fa que l’índex d’acord sigui molt més mal que en el cas d’una sentència judicial on, remarca Llanza, «sempre hi ha una part que hi perd.
Núria Villanueva explica que la mediació comença amb una sessió informativa a les parts afectades. Després, si les parts hi estan d’acord, «fem que es trobin amb unes normes de cortesia, diàleg i respecte» per posar el problema sobre la taula i trobar, mitjançant el mediador, una solució. La presidenta de l’ACDMA deixa clar que cal «valentia» per afrontar aquest procés en que «es poden posar en el lloc de l’altre».
La II Jornada de Professionals de la Mediació de Catalunya ha posat sobre la taula els principals reptes d’aquest col·lectiu, que inclou professionals de l’àmbit social, psicològic i policial, i que es considera com una professió jove i encara no prou coneguda per la ciutadania però amb una intensa trajectòria plena d’experiències pioneres a Catalunya, que, asseguren, són referència a d’altres comunitats i estats.