La Coral Infantil Gatzara ha celebrat aquesta Castanyada lluny de casa, en terres basques. Aprofitant el cap de setmana llarg, els grups de Grans i Més grans de la Gatzara han realitzat un intercanvi amb el cor de la Ikastola Olabide (escola d’on forma part el cor) de Vitòria, capital del País Basc.
Dijous al migdia, nerviosos i amb la maleta a punt, tot el grup de gatzarencs i gatzarenques vam pujar a l’autobús preparats per emprendre el viatge direcció Vitòria. La primera nit la vam passar a l’alberg monestir de Barria (en un poblet a 20 minuts de la capital basca) amb un preciós claustre i un ambient ben tranquil. L’endemà al matí ja vam arribar a la Ikastola on els nens i nenes bascos ens van rebre amb una gran benvinguda amb balls tradicionals i cançons. Seguidament vam realitzar un seguit de jocs de coneixença per dins les instal•lacions de l’escola i ja vam aprendre algunes paraules en basc. Fins i tot vam intentar dir algun embarbussament! A la tarda, després d’haver dinat a casa de les famílies d’acollida, vam anar a patinar sobre gel. Alguns amb més habilitat que d’altres intentàvem lliscar suaument i mantenir-nos drets, però més d’un va poder comprovar la fredor del gel amb una caiguda de cul a terra!
Dissabte al matí pels carrers del centre històric de Vitòria es va realitzar el “mercat de l’Almendra” amb tot de paradetes artesanals i vam aprofitar per fer una visita turística pel centre de la ciutat guiats per les famílies basques, que ens anaven explicant tota la seva història, curiositats, festes i edificis més importants. I així va arribar la tarda del concert. Primerament cada coral va interpretar les seves cançons i després es van cantar un parell de cançons conjuntes en català i en basc. Tant uns com altres vam intentar aprendre’ns amb esforç i il•lusió una cançó en l’altre idioma i encara ens en vam sortir prou bé!
Finalment va arribar diumenge, el nostre últim dia al País Basc. Però abans de marxar vam anar a passar el matí al Parc de Salburua, que és una zona natural d’aiguamolls amb una gran biodiversitat que es troba a les afores de Vitòria. Vam fer una passejadeta pels camins i vam entrar en una de les casetes miradors per observar les aus. Quiets i sense fer soroll vam poder veure diferents ocells i fins i tot algun cérvol. Quan va arribar l’hora de marxar ens vam unir tots en una rotllana enorme amb les mans encreuades per cantar l’hora dels adéus. Amb tristesa i sense ganes de marxar ens vam acomiadar dels nostres nous amics i amigues, després d’haver viscut un intens i bonic cap de setmana.
Ens hem endut un gran record de la nostra estada allà a Vitòria i estem molt contents de la gran acollida i amabilitat que ens han donat. Esperarem amb impaciència la seva visita a Igualada pel proper mes d’abril! Agur!
