La Mancomunitat BTT de l’Anoia al Turó de l’Home

Són dos quarts de nou del matí del 14 de setembre quan 20 ciclistes de la Mancomunitat ens apleguem al poble de Montseny. Estem a 513 metres d’alçària i fresqueja bastant. Hem vingut en cotxes particulars. Muntem les bicis. La majoria s’abriga una mica però aviat haurà de fer el contrari. Engeguem amb una molt forta i llarga pujada que no ens permet fer escalfament. Uf!. I quan no ens ho esperem, una bona sifonada i baixem molts metres. A dalt, molt amunt, veiem les antenes del cim, el Turó de l’Home, i estem baixant! Vols dir que comencem bé?, em pregunto a mí mateix. De ben segur, que altres els corre els mateix pel seu magí. Passem per les masies de Can Joanic, El Deumal, El Vilardell i Can Rovira. Fins ara el pis és asfalt. Quan tornem a pujar ja som feliços veient dalt i a la quinta forca les antenes que hem d’assolir, quan una altra llarga davallada ens emmudeix. Quan començarem a pujar de debò?. La pista contiua asfaltada a La Costa  i Can Riera de Ciuret. El bosc és un magnífic i continu alzinar. Ara ja pugem i ho fem per pista de terra, pedres i revolts. Finalment arribem a l’Estanyol d’en Viada (1011m). Portem una hora i tres quarts pedalant. Esmorzem amb molta gana. Ningú no diu ni mu. I sant tornem-hi, més pujada, amb moltes ziga-zagues, passem les Goitadores (1250 m). Els revolts són continus i la pujada constant. El bosc ara és mixt, amb avetosa, alzinar, roureda i alguns castanyers. Tornem a trobar un asfaltat vell que ja no deixarem. Quasi sempre veiem dalt el cim que ens domina. Al fons albirem La Selva, el Vallès Oriental i el Montnegre. Fa bon dia per pedalar. No fa calor. La muntada però, sense compassió. Passem El Roc Blanc (1401m), el Coll del Vent i arribem al pàrquing (1550 m) on ens reagrupem. Damunt nostre, no gaire lluny, el cim. Ens falten cent cinquanta-sis metres. Portem un desnivell acumulat en pujada força respectable. Arribem al Turó de l’Home, a 1706 metres. Hi fa bastant  de vent. Moltes fotos i tots feliços.  La visibilitat avui és mediocre. Al nord tenim Les Agudes amb molta gent. Al cap de poques hores,  al nord-oest proper, el Matagalls s’omplirà de caminadors en  una altra edició de l’anual travessa fins Montserrat. Com que fot un fred que pela, aviat marxem pel mateix recorregut en un descens llarguíssim. Les dues sifonades suara esmentades se’ns fan una mica pesades. Però tot ens passa en arribar als cotxes. Ens espera un bon dinar. El cambrer és en Joel, un molt espavilat nen de la casa de només deu anys. I tots més contents que unes pasqües ens en tornem a casa on hi arribem al vespre. Hem fet un desnivell d’uns mil quatre-cents metres en pujada i quaranta-dos quilòmetres. Una forta ascensió a una muntanya mítica i enmig d’un bell entorn.

La propera sortida és el dissabte 19 d’octubre al Berguedà. Nivell: Mig.  Reunió prèvia al Poliesportiu Les Comes a les 8 del vespre del dimarts dia 15 d’octubre.

Per aquesta i la resta de sortides podeu visitar la pàgina web www.mancomunitatbtt.net