El drama de l’atur, sense solució per la ‘submissió del poder polític al poder econòmic’

Divendres de la setmana passada les agrupacions del PSC de Capellades, La Pobla de Claramunt i la Torre de Claramunt, amb el suport de la federació comarcal, van organitzar una Taula Rodona sobre som afrontar l’atur, dins el marc de debats de la Conferència Oberta Progressista que està portant a terme el PSC per tal de fer escolta activa del que demanda la societat.

Així, la taula va tenir com a ponents a Nacho Gavilán i Blas Garcia, de la Federació d’Indústria i Agricultura de la UGT (FITAG) i Carles Cuerva, 1r Secretari de les Joventuts Socialistes de Catalunya (en substitució d’un diputat al Congrés que per motius d’última hora no va poder assistir). La presentació dels ponents la va realitzar Aaron Alcázar, portaveu del grup municipal socialista a l’Ajuntament de Capellades, el qual va comentar que des de Capellades veien interessant debatre sobre un tema que afecta molt als ciutadans i ciutadanes de la comarca.

El debat va ser iniciat per Nacho Gavilán, comentant que de l’atur se’n parla als diaris i a la televisió, però que cal fer una mirada més àmplia. Així, destaca que un dels problemes que impedeix aplicar solucions és el fet que el poder polític està sotmès al poder econòmic, i això porta a que la gent estigui descreguda dels pilars bàsics de l’estat. S’ha cedit massa a l’Europa neoliberal capitanejada per Merkel, i això ho acabem pagant als bancs que són rescatats. Aquest neoliberalisme, indicava Nacho, també porta a impulsar privatitzacions que es creuen com a bona solució, però suposa descapitalitzar el sector públic, treure-li força. Va afegir que els sindicats també han sofert aquesta baixada de legitimació i de força, i que caldria reinventar-se. Com a propostes va comentar la nacionalització de la banca per dotar de finançament les PIMES, invertir en I+D per evitar la fuga del talent, perseguir el frau fiscal (sobretot en les grans empreses) situat en 16.000 milions d’euros anuals a Catalunya i per últim no deixar de banda la nostra gent gran. Mesures que són valentes per què requereixen enfrontar-se al capital.

Blas Garcia va senyalar la situació dramàtica que viu la comarca, llargament castigada per l’atur. I davant la situació, els governs de dretes miren cap a un altre lloc, i apliquen mesures on els treballadors perden drets, i per tant es perd qualitat de vida per tota la ciutadania. Mostra d’això són les recomanacions fetes per consellers de CiU per tal que la ciutadania opti per subscriure’s a una mútua privada o l’exagerada pujada de taxes universitàries. Els governs haurien de promoure iniciatives per crear ocupació a l’Anoia. En definitiva, es fa necessari un canvi profund a la classe política.

Carles Cuerva va comentar el drama de l’atur juvenil, i va explicar com aquest drama no és un problema dels joves, sinó de tota la societat. Així, més de 15.000 joves han marxat fora de l’estat espanyol, han emigrat, vistes les xifres de més del 50 % d’atur juvenil. Aquesta emigració dels joves, persones formades i capacitades, suposa descapitalitzar el nostre sistema productiu d’un capital humà excel•lent, il•lusionador, innovador, i, per tant, és perd innovació i competitivitat; en perdre competitivitat, l’empresa es queda enrera, i l’economia no creix, el que suposen menys recursos públics i per tant menys serveis públics. Cal estar molt atents a aquest problema, com bé ha fet la Unió Europea amb un programa que vol evitar que els joves estiguin més de 6 mesos sense treballar o sense formar-se.

Durant el debat, molt participat, es va lamentar que essent un problema tant important no hi hagués més gent al debat. Va haver assistents que van lamentar l’ambigüitat i poca renovació del PSC, que l’afebleix davant els poders econòmics i el fet de no defensar prou els treballadors, així com l’aburgesament dels sindicats. Un altre comentari que va sortir és que no s’ha aconseguit formar els fills en els valors socialistes, de manera que la fita social de l’educació s’ha convertit en un instrument del neoliberalisme que ens ha portat on som ara. Va haver una gran coincidència en el fet que els valors són molt importants, i que sense valors no serem capaços de sortir de la situació de crisi econòmica que estem patint. Finalment, es va coincidir en que s’ha de lluitar per la justícia redistributiva i els salaris dignes, per què o en sortim tots, o no en sortirem bé.