L’Anoia, a la cua de Catalunya en dinamisme empresarial i esperit emprenedor

L’Anoia ha passat, en una dècada de ser la 14ª comarca més competitiva del país al 21è lloc que ocupa el 2012, segons l’Índex de competitivitat territorial elaborat per l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès (ADEG). Aquest estudi analitza diferents factors per indicar el nivell de competitivitat, alguns d’ells, com el dinamisme empresarial i l’esperit emprenedor, són dels pitjors de tot Catalunya.

El Barcelonès lidera el rànquing del 2012 amb un índex de 66,5 sobre 100. Aquesta puntuació s’elabora a partir de l’anàlisi de 10 factors de competitivitat com els recursos humans, les infraestructures i comunicacions, la disponibilitat de sòl o la innovació. Per quart any consecutiu, el Barcelonès lidera el rànquing seguit del Vallès Occidental (47,4) i el Baix Llobregat (45,8).

L’Anoia es situa en 21a posició –retrocedeix dues posicions respecte el 2011- amb una puntuació global de 31,8.

El sistema de puntuació

L’estudi no indica la situació econòmica en la que es troben les comarques ni l’estructura econòmica dels territoris, sinó que assenyala la potencialitat per instal•lar-hi empreses i per competir en un mercat global a partir de diversos factors. Es tracta de la sostenibilitat social (llocs de treball, taxa d’atur, contractes fixos, accidentalitat laboral); i de la sosteniblitat medi ambiental (llocs de treball en el sector, consum d’aigua tant dels habitants com de les empreses, coeficient de generació de residus municipals, percentatge de recollida selectiva o residus industrials que generen).

També s’analitza la qualificació dels recursos humans i dels recursos per l’educació i la formació professional (taxa d’escolarització, percentatge de població amb estudis superiors o percentatge de directius). Les infraestructures de transports i comunicacions també són importants com ara l’accés a la xarxa ferroviària, les inversions del DPTOP, les llars amb banda ambla, el nombre d’autobusos, etc.

Finalment, l’estudi també revisa la disponibilitat de sòl i d’espais per l’activitat econòmica, la innovació i el desenvolupament tecnològic de la zona, l’accés als mercats de clients i proveïdors, el volum de mercat i activitat, l’esperit emprenedor i la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures.

Una comarca socialment insostenible

L’elevada taxa d’atur de l’Anoia passa factura en l’índex de l’ADEG, que situa la sostenibilitat social de la comarca sota mínims. Ocupa el 38è lloc –de les 41 comarques- amb 36,7 punts. L’Anoia només supera en aquest àmbit a les comarques del Baix Penedès –amb una taxa d’atur encara major-, el Baix Ebre i el Montsià.

El factor de sostenibilitat mediambiental de la comarca tampoc surt gaire ben parat a l’índex, que situa l’Anoia en 34è lloc.

Pel que fa els factors de competitivitat, l’índex distingeix entre els factors productius, els avantatges distributius i les condicions de la demanda.

En el primer dels àmbits, els factors productius, l’Anoia ocupa llocs a la meitat de la taula. Per exemple, és la 26a comarca pel que fa la qualificació dels recursos humans i els recursos disponibles per l’educació i la formació profesional. Un altre dels factors productius que analitza l’índex són les infraestructures de transport i les comunicacions, on l’Anoia ocupa un sorprenent 11è lloc. La puntuació obtinguda en aquest àmbit -36,9- es diferencia en molt poc de la majoria de comarques, mentre les que lideren el rànquing –i obtenen majors puntuacions- són comarques de l’àrea metropolitana o amb importants ciutats com el Segrià o el Tarragonès.

Altres factors productius que explora l’estudi són la disponibilitat de sòl i espai per l’activitat económica (19è lloc) i la disponibilitat de pols d’atracció de desenvolupament i infraestructures (17è lloc) amb una puntuació de 12,3.

En l’àmbit de l’accés als mercats de clients i proveïdors i l’accés a la informació, el que a l’índex rep el nom d’avantatges distribuitius, l’Anoia es situa en la vintena posició amb una puntuació acceptable, de 59,3.

Tercera per la cua en dinamisme empresarial

Les condicions de la demanda, és a dir, la salut del teixit empresarial de casa nostra, rep un suspens rotund malgrat la posició assolida al rànquing.

Per exemple, en innovació i desenvolupament tecnològic, tot i que l’Anoia ocupa el 15è lloc entre les comarques catalanes, la puntuació és de 32,1. Encara pitjor és el volum de mercat i d’activitat  (24è lloc) i pel que fa l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial, simplement estem a la cua. L’Anoia ocupa el lloc 39 i només supera la Ribera d’Ebre i el Montsià.

La resta de comarques

A banda del podi –Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat-, destaquen dues comarques que guanyen competitivitat respecte el 2011 i se situen a un nivell similar al del Baix Llobregat: el Tarragonès i el Gironès. Aquestes dues comarques presenten nivells de competitivitat similars i en les darreres edicions han intercanviat sovint la quarta i cinquena posició del rànquing. En aquesta ocasió, el Tarragonès supera el Gironès.

Una de les comarques que escala més posicions és l’Alt Camp, que se situa en sisè lloc, mentre que el 2011 estava en novena posició del rànquing. L’Alt Camp presenta una de les economies comarcals més diversificades i és la segona comarca catalana on hi ha major presència relativa d’indústria d’alta-mitjana tecnologia. A més, també presenta un important desenvolupament dels serveis de transport i una bona cobertura de banda ampla. Aquesta comarca se situa lleugerament per davant del Segrià, el Maresme o el Vallès Occidental. En aquests darreres territoris, s’observa una millora respecte l’edició passada.

A continuació, s’observa un grup nombrós de comarques que obtenen una competitivitat global similar. Es tracta del Baix Camp, l’Alt Penedès, el Pla de l’Estany, Garraf, Osona i la Selva. En aquest grup, les variacions més importants respecte el 2011 són l’avenç de dues posicions de l’Alt Penedès, que es torna a situar en onzena posició. Tanmateix, aquest avenç ha anat en detriment de al pèrdua d’una posició per part del Pla de l’Estany i el Garraf.

Pel que fa a la part inferior del rànquing, les comarques amb menors avantatges competitius en relació al model que planteja l’ADEG són la Terra Alta i el Priorat. Altres comarques que es troben en un nivell similar de competitivitat són l’Alta Ribagorça, el Montsià, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran.

Referent comarques de la vegueria penedesenca, l’Alt Penedès recupera el lideratge, en el lloc onzè del rànquing, després de remuntar dues posicions en relació amb la llista de l’any anterior. D’aquesta manera, supera el Garraf (36,6), que ara és tretzena, després de perdre una posició.
En l’equador de la classificació de les 41 comarques s’hi troba l’Anoia (31,8), amb la pèrdua de dues posicions, que se situa al lloc 21. El Baix Penedès (30,7) perd una posició i es queda en el lloc 24e.