La Biblioteca d’Igualada recull els remeis casolans per curar tot tipus de mals

Refredats, mals de panxa, ulls de poll, picades d’insecte… Antigament totes aquests mals es curaven amb herbes i ungüents, uns remeis casolans que han anat passant de generació en generació fins arribar als nostres dies. Així ho van demostrar la Isabel Bosque, l’Enriqueta Casanellas, l’Elisa Carpi, la Rosa Moncunill, la Carolina Riba i l’Anna Solé, les participants a la tertúlia sobre els remeis casolans, que es va fer divendres a la Biblioteca Central d’Igualada, en el marc de la Primavera Gran.

Les participants van explicar mil i una anècdotes sobre aquests remeis que encara avui moltes d’elles utilitzen i que van aprendre de les seves mares i àvies. Els ingredients són d’allò més senzills i variats i es troben en el nostre entorn: la farigola, el romaní, la flor de saüc i els alls serien els quatre elements més utilitzats, van coincidir les tertulianes. Amb ells curaven –i curen– refredats, grips, rampes, berrugues, fan cataplasmes… Una de les curacions més comentades va ser la de trencar el cop d’aire, que cadascuna fa de manera una mica diferent però utilitzant una mateixa base: un plat d’aigua, oli d’oliva i unes oracions que trencaven el cop d’aire. “Jo als meus fills i néts encara els hi faig: de seguida que es troben malament em truquen perquè els trenqui el cop d’aire”, va explicar Isabel Bosque. La religiositat i certes dosis de misteri estan íntimament lligades a aquestes curacions: “hi havia gent que sabien el remei i no ho deien, s’ho quedaven per a ells”, va comentar l’Anna Solé. A part dels que s’utilitzen per a mals concrets, també hi havia remeis més genèrics, tal com va dir Carolina Riba: “per tenir salut s’havia de posar un porró de vi negre sobre la xemeneia, i per allargar la vida, menjar el primer ou d’una gallina negra”.

Altres remeis curiosos que les participants van compartir amb el nombrós públic assistent van ser el de curar els espatllats, detallat per Rosa Moncunill: “la cura es basava en fer estirament d’ossos i músculs, amb aquest estirament s’obria el pit i es deia que curava la nodella ensorrada”. De fet, aquesta pràctica que antigament feien els curanderos o pastors és semblant a la que avui fan fisioterapeutes i osteòpates, va assenyalar.

A la trobada també van sortir a la llum remeis curiosos , com el de passar pel mig d’un arbre esqueixat per curar les hèrnies, la nit de Sant Joan. O posar una pastilla de sabó natural dins del llit de les persones que patien rampes. En molts casos, tot té una explicació, com va dir Carolina Riba: “el sabó està fet amb greix animal i això crea un microclima al llit”.

La tertúlia es va registrar i el seu contingut es transcriurà per formar part de la Biblioteca de la Memòria, un arxiu que recull els testimonis i records d’igualadins i anoiencs. Qui vulgui aportar també el seu propi remei pot omplir una butlleta a la Biblioteca, que també es troba disponible a la pàgina web www.bibliotecaigualada.cat. Properament es penjaran les receptes i remeis a Internet perquè tothom els pugui conèixer.