Les declaracions de l’alcalde de Castellolí, Joan Serra, en qualitat d’exgestor de la immobiliària Creixeda han indignat als afectats per la promoció de vivendes de protecció oficial que va gestionar a Sant Adrià de Besos i que, finalment, no s’ha arribat a fer mai.
Les 40 famílies que optaven a aquests pisos, aplegades ara a la plataforma Afectados La Catalana, van pagar 42.000 euros cadascuna per tal d’accedir-hi. D’aquests diners ja han recuperat –després de mesos de lluita i negociacions- 25.000 de l’ajuntament en concepte de devolució del terreny municipal que van comprar. L’ajuntament s’ha compromès ha pagar els 5.000 euros restants tan bon punt trobi un nou comprador pel terreny. Queden pendents uns 15.000 euros pagats per cada família a Creixeda, empresa contractada per la CONFAVC (Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya) –ens que aplega la cooperativa Habitatges Veïnals on està inscrita la d’aquests veïns de Sant Adrià- per la gestió de la promoció, una gestió que ha aixecat tota mena de crítiques per part dels veïns. La immobiliària Creixeda –ara en concurs de creditors- pertany al grup aragonès Progea i estava gestionada per l’alcalde de Castellolí, Joan Serra. En declaracions a aquest mitjà, Serra va confirmar que ja no treballava a Creixeda des del mes de març.
Els afectats han fet arribar una carta que trobareu a la secció d’opinió en resposta a les declaracions de Joan Serra. Un dels afectats, Gustavo, ha explicat a infoanoia.cat que els veïns “ens vam assabentar que era alcalde de Castellolí per la premsa” i que quan ho van saber “vam pensar en anar-hi i empaperar tot el poble per tal que els veïns sabessin que havia fet el seu alcalde, que per culpa de la seva gestió no hem recuperat encara tots els diners”.
Una altra de les afectades, Vanessa, lamenta que “ja hem passat bastant i cada cop que es calma tot torna a aparèixer una notícia que ens fa més mal, amb mentides i mirant cap a un altre costat”. Vanessa sentencia que “hauria d’estar penat que gent així pugui ser escollida alcalde”.
Dolgut, Gustavo reconeix que “et sents enganyat i estafat, perquè a més demà mateix ho pot tornar a fer i enganyar a altres pardillos”. En ser la cara visible de Creixeda, Joan Serra és el blanc de les crítiques a la gestió. Una altra de les afectades, Júlia González, assegura que “aquest gestor simplement ens ha cobrat per no fer res i, el que ha fet, ho ha fet malament”
El maig de 2012, Serra va informar als cooperativistes en una assemblea que no hi havia finançament per a la promoció i, després, segons expliquen els afectats “simplement va desaparèixer”. Gustavo diu que Serra va dir a infoanoia.cat “mitges veritats, oculta el que a ell li interessa”. Un exemple que exposa és, precisament, sobre el finançament: “no explica que La Caixa no va donar el crèdit perquè Creixeda estava en concurs de creditors”. Aquest afectat continua denunciant la fórmula amb la qual Serra va gestionar la recerca de finançament per a la promoció, “que es va pactar el 2008 de paraula amb el director d’una oficina de La Caixa”. Quan finalment es proposaven fer la promoció i l’entitat es va fer enrere, Gustavo diu que Serra es va excusar dient que “mai havíem tingut problemes amb aquesta forma de treballar”.
Joan Serra «ens va estafar i va desaparèixer»
Com continua denunciant Gustavo, “en el mes que va passar entre què ens van dir que la cosa pintava malament i que finalment no hi hauria finançament, van fer el projecte executiu”. A l’assemblea de maig, assegura que Serra els va dir que “en un acte de bona fe només cobrarem la meitat del projecte perquè no ha estat visat pel Col·legi d’Arquitectes”.
En aquella mateixa assemblea, els afectats recorden que Serra els va aconsellar “votar la dissolució de la cooperativa i anirem a l’ajuntament per recuperar els diners”. Gustavo assegura que “van anar, els van dir que no, van desaparèixer i van tancar la oficina”. Com conclou, “després de sentir-me estafat van desaparèixer”.
Després de l’estiu, a la darrera assemblea celebrada el mes de setembre, els afectats ja van acudir amb l’advocat que havien contractat i un notari. La tensió viscuda es desprèn del que explica Gustavo. Serra “era qui sempre parlava i en aquella ocasió va estar tota l’estona a la taula assegut sense dir res”. Els advocats de Progea –grup al qual pertany l’empresa Creixeda- “van reconèixer que havien contractat malament l’assegurança” i que per això no podrien cobrar, segons Gustavo, qui assegura que van amenaçar els cooperativistes: “si ens denuncieu ens declararem insolvents i no recuperareu res”. Aquest afectat va més enllà i apunta que mesos més tard personal de Progea “s’havien sorprès per la gestió i les errades comeses per Joan Serra i Creixeda”.
A l’assemblea, on assisteixen els advocats de Progea, de la CONFAVC i els dels cooperativistes, decideixen no tirar endavant amb la promoció “únicament com a acte formal per recuperar els diners que hi havia disponibles a la caixa perquè Creixeda no continués ficant la mà”, apunta Gustavo.
Despeses sota sospita
Els prop de 400.000 euros que va facturar Creixeda a la cooperativa de veïns entre 2008 i 2012 indignen els afectats a mesura que van coneixent el desglossat de les despeses. Gustavo reconeix que “vam pecar de confiança en els nostres gestors. Nosaltres donàvem els diners però no sabíem en què es gastava”.
A través dels advocats que han contractat han pogut accedir a la documentació -podeu trobar alguns exemples al final de la notícia- i entre les despeses que han descobert hi ha el fet que els arquitectes que van fer els projectes “eren del Grup Progea” [propietari de Creixeda] i que es van pagar 11.000 euros en despeses de publicitat, però no en van fer mai”. Gustavo també s’exclama dels 4.500 euros facturats a la cooperativa en concepte de despeses del sorteig.
Però una de les maniobres que més va indignar als cooperativistes és que “quan la cosa va començar a anar malament van pujar-se els honoraris de gestió sense dir-nos res”. Pel que explica aquest afectat, Creixeda facturava a la cooperativa al voltant de 18.000 euros mensuals amb conceptes genèrics com “gestió mes de març”. Amb l’experiència viscuda, no dubta a dir que “la factura en sí està ben feta, però et sents estafat”.
Una altra de les afectades, Aroa, també denuncia que Creixeda “va doblar-se els honoraris sense assemblea i els arquitectes també van ser escollits per ells”.
Més enllà de les despeses, una altra de les acusacions que els afectats de la Catalana fan a Joan Serra és la contractació de l’assegurança de la promoció, que hagués permès als afectats recuperar tots els diners sinó fos perquè “van contractar una assegurança amb una clàusula que exclou expressament que es tornessin els diners en cas de no fer-se la promoció”.
La gestió també és blanc de crítiques. A l’assemblea de maig de 2012, Gustavo assegura que els comptes anuals que havien d’aprovar “tenien errors” i que Joan Serra els va dir “voteu-los i després ja els arreglarem”.
Els afectats preparen una denúncia a la immobiliària per tal de recuperar els seus diners, però reconeixen que la situació concursal de Creixeda és un dels obstacles per cobrar.
Vivendes de protecció oficial… amb compradors poc protegits
La lluita dels afectats de La Catalana posa de manifest algunes mancances en la regulació de les promocions de vivenda de protecció oficial. Gustavo lamenta que “al final això és només un tipus de vivenda amb un preu màxim per metre quadrat”, perquè la seva condició de protecció oficial no els ha ajudat en les gestions amb la Generalitat: “allà ens diuen que hi ha moltes cooperatives en la nostra situació”. Aquest afectat lamenta també que “l’únic control és que la cooperativa estigui inscrita, de la resta no miren res”.
Apuntant novament a Creixeda, Gustavo assegura que “perquè una promoció sigui de protecció oficial s’ha de presentar documentació i registrar-la a Generalitat, però Creixeda no ho va fer, deien que sempre ho feien quan estava acabada la promoció”.
La cooperativa afectada pels pisos de La Catalana estava emmarcada a la cooperativa Habitatges Veïnals, alhora pertanyent a la confederació d’associacions de veïns CONFAVC. Gustavo recorda com cap de les promocions que ha impulsat –a Manresa, Lleida i l’Hospitalet de Llobregat- “s’han arribat a fer, només l’Hospitalet però després de donar-los les claus els Bombers van precintar l’edifici perquè no reunia les condicions per atorgar la cèdula d’habitabilitat”.
