L’espai Ametller de Copons dóna a conèixer el seu model de pedagogia Waldorf amb la Fira de Primavera

El proper diumenge 5 de maig entre les 10h i les 13:30h es portarà a terme la fira de primavera a l’espai per als infants de 2 a 6 anys l’ “Ametller” de Copons. Al llarg del matí hi haurà diferents activitats. Entre les 10:30h i les 11:30h hi haurà tallers per infants de 3 a 6 anys, a les 11:30h hi haurà un conte de primavera i a les 12h una xerrada sobre la pedagogia Waldorf més informació sobre el projecte “Ametller”. Al llarg del matí hi haurà servei de bar i venda de llibres, materials didàctics i també joguines fetes per les famílies. També visitarà l’espai un pare exalumne d’una escola Waldorf d’Alemanya que ens explicarà la seva experiència des de tots els punts de vista al moment de la xerrada.  Per més informació es pot consultar el bloc de l’espai Ametller o trucar al 671 429 975.

L’educació lliure guanya adeptes mentre espera la seva regularització

L'»Ametller» de Copons és un espai de joc on s’aplica la pedagogia Waldorf, que té en compte els límits i sobretot les rutines, que donen seguretat a l’infant i l’ajuden a estructurar-se i a crèixer. En aquest espai es determinen unes activitats que es repeteixen cada setmana en els mateixos dies: un dia aquarela, un altra fan pa, un altra van d’excursió, etc…. En el marc de les activitats es respecta el ritme diari de cada infant i a la llibertat de joc de cadascú, però, dins una estructura general pautada.

La pedagogia Waldorf ocupa un espai, doncs, entre l’escola convencional i els centres d’educació lliure, que s’han triplicat en els darrers 8 anys. Respectar el ritme d’aprenentatge de cada infant, deixar-los créixer en llibertat però també amb límits i en un ambient que els permeti sentir-se segurs per aprendre de veritat.

Aquesta és la premissa de l’educació lliure, un model pedagògic que proposa una alternativa a l’escolarització tradicional, i que a Catalunya ha anat guanyant adeptes els darrers anys. Tot i no ser una opció regulada pel Departament d’Ensenyament, en vuit anys el nombre de projectes educatius s’han multiplicat per tres a Catalunya, i els impulsors de la Xarxa d’educació Lliure (XELL) confien en poder arribar a la legalització gràcies a una millor difusió de la seva tasca que els tregui etiquetes errònies.

»L’educació no és omplir el cap de les criatures sinó acompanyar-les en els seus aprenentatges naturals». Amb aquesta idea, els partidaris del que s’anomena educació lliure, defensen un model pedagògic alternatiu on la implicació de la família i els educadors en cada infant és imprescindible perquè pugui donar els seus fruits. L’educació lliure a Catalunya ha anat guanyant adeptes els darrers anys, i ja són 18 els projectes -s’anomenen així les diferents iniciatives-, tres vegades més que el 2005, quan només se n’havien organitzat 6. Cada projecte atén entre 5 i 35 nens, i l’associació ja té més de 400 socis.

Per aconseguir-ho, els impulsors creen espais amb un entorn idoni que permeti expressar aquest aprenentatge i fer un acompanyament integral de la personalitat, és a dir, tractant també les emocions més enllà dels propis coneixements. Marc Alcega, membre de la Xarxa d’Educació Lliure, ha explicat que el sistema tradicional ha deixat abandonada »l’educació emocional» i en els projectes es potencia aquesta educació que posa èmfasi a la resolució de conflictes, la gestió de les emocions o la superació de la frustració. Així consideren, per exemple, que llegir és una habilitat natural i per arribar-hi, des d’aquests projectes s’ofereixen els materials i les eines però no s’obliga a cap nen a llegir si no té l’interès per aprendre’n.

Una alternativa a l’educació »tradicional»

La crisi global també ha afectat l’educació, explica Marc Alcega, i per això hi ha moltes famílies que es plantegen i busquen »alternatives» després del desencant de les escoles en el sistema tradicional.. »Fracàs escolar és el fracàs de l’escola» i per això, el paradigma que promouen busca que surtin persones crítiques amb eines, a tots els nivells.

Objectiu: ser regularitzats »com som»

Actualment, la majoria de projectes d’educació lliure són per a infants de 3 a 6 anys. Alguns incorporen l’escola bressol, per donar resposta a les necessitats socials, i d’altres allarguen aquest tipus d’escolarització més enllà de la Primària, cosa que suposa no seguir l’ensenyament reglat i per tant, haver de fer l’adaptació més endavant, en el cas que es vulgui optar a algun títol oficial. Entre els 3 i els 6 anys, quan l’escolarització encara no és obligatòria, però també en edats més grans, la XELL voldria aconseguir la regularització del sistema per part de l’administració.

Per aconseguir legalitzar un projecte, la XELL ha de complir normatives que farien inviable la iniciativa perquè arquitectònicament i per qüestions d’espai, s’encariria el projecte. Alcega considera que la posició de l’administració és »flexible» però de moment, seguir la normativa és »restrictiu i molt car econòmicament i energèticament», i per això, recorden que »no volem ser una escola formal» sinó que se’ls reconegui »el que som i com som».

Per això, demanen que se’ls ha d’acceptar, crear una »tercera via» per regular aquest ensenyament i que això permeti crear un nou espai, amb una llicència diferent. Des de la XELL, però, es lamenta que darrera de l’educació hi hagi »molt ideal polític i de control» i critica els lobbys econòmics que existeixen i que impedeixen obrir alternatives, com pot ser també l’educació a casa. Alcega reconeix que pot fer »por» que una tercera via obri la porta a altres tipus d’organitzacions de caire sectari o feixista. L’organització, però, està disposada a comprometre’s per escrit per evitar aquestes situacions i es disposen al control de l’administració.