La Mancomunitat de BTT de l’Anoia a la Sierra de Guara, a Alquézar (Osca)

No hi ha revista d’excursionisme que no hagi parlat mai de la Sierra de Guara i, el passat dissabte 20 d’abril, una bona colla de la Mancomunitat de btt, ens hi vàrem acostar.  A escasses dues hores de cotxe de la nostra comarca i gaire bé tot per autovia, a la província d’Osca, trobem una meravella molt coneguda per a escaladors, barranquistes i també per a senderistes, que amb un present basat en el turisme d’aventura, ens transporta al passat, fins i tot a un passat molt llunyà que ens fa volar la imaginació, acompanyats de rapinyaires, boscos, pastures, engorjats, aigua i barraques de pedra. Comencem les primeres pedalejades pel bonic poble d’Alquézar, d’encant medieval, amb les seves cases de pedra, carrers estrets, costeruts i amb algun que altre edifici majestuós, per anar enfilant-nos mica a mica per les solitàries muntanyes, amb els seus boscos de pi i roure, algun cultiu de tòfona i, ja més amunt, l’espectacle de l’eriçó verd, una planta amb totes les seves punxes ben pentinades que donen unes formes acollidores però que no perdonen si t’hi atanses massa. Al punt més alt de la sortida, arribem al refugi de Sevil, un antic hostal de pastors,  fins fa pocs anys habitat i que ara es conserva en molt bones condicions i amb unes estances que conviden a quedar-se.  A pocs minuts i tot gaudint d’unes meravelloses vistes, tant de la plana com dels cims blancs, trobem els pous de glaç de Campoluengo, molt ben conservats, que visitem abans de separar el nombrós grup en dos, un de més tècnic que aprofitarà el gran desnivell per deixar-se caure per corriols interminables, i un altre que ja en te prou amb el tortuós camí ple de pedres, graons i revolts, que no et deixen indiferent. A l’hora de dinar ja estem de retorn a Alquézar i fins i tot hem tingut temps de deixar les bicicletes a una vora del camí i fer una llarga caminada entre mig d’un engorjat atapeït de baumes, forats i vegetació,  fins a arribar a l’Abric de Chimiachas, on hem pogut observar la pintura rupestre d’un cérvol amagat sota la bauma, en un entorn aïllat de la resta del mon, solitari, majestuós, silenciós, que ens fa pensar que aquell “pintor” tenia molt més del que avui podem tenir nosaltres.

La propera sortida està programada pel 12 de maig, que ens desplaçarem als Aiguamolls de l’Empordà on, amb una ruta molt suau i tranquil•la,  gaudirem d’aquest Parc Natural i d’alguna explicació sobre aquest entorn. Reunió prèvia i reserva el proper 7 de maig a les 8 del vespre al Poliesportiu les Comes. Per més informació us podeu adreçar a la pàgina web:  www.mancomunitatbtt.net