Els Prats de Rei, a la Ruta 1714

Els Prats de Rei és un dels municipis inclosos a la Ruta 1714 que el comissionat del Tricentenari està impulsant per difondre històricament i cultural els escenaris destacats de la Guerra de Successió. Les demarcacions de Barcelona i Lleida concentren aquests enclavaments, entre els quals hi ha també el Castell de Cardona o la Tomba de Rafael Casanova. El Centre Cultural del Born n’és un dels punts principals i aquest dijous ha rebut la visita del comissionat, que hi ha passat abans de fer la reunió que tenia prevista al Museu d’Història de Catalunya.

La reunió del comissionat ha estat presidida pel comissari de la commemoració del 1714, Miquel Calçada, i ha comptat amb representants dels deu municipis que constituiran l’espina dorsal de la Ruta 1714, composta per una seixantena de monuments històrics destacables de la guerra de Successió.

A banda de la Torre de la Manresana dels Prats de Rei, els municipis i monuments principals són els següents: el Centre Cultural del Born de Barcelona, el Castell de Cardona (Bages); la Universitat de Cervera (La Segarra); el Turó de la Seu Vella de Lleida; la Casa de Rafael Casanova de Moià (Bages); l’església de Sant Baldiri i la Tomba de Rafael Casanova a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) i també el museu d’aquest municipi; el Castellciutat de La Seu d’Urgell (Alt Urgell); el Castell de Talamanca (Bages); i l’Ermita de Sant Sebastià a Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Els Prats de Rei, escenari d’una de les batalles més cruentes de la Guerra de Successió

La batalla dels Prats de Rei, del setembre al desembre del 1711, va ser una de les més dures en territori català durant la guerra de Successió (1701-1714) i es va resoldre amb un triomf de l’exèrcit austriacista sobre les tropes borbòniques. Gairebé 60.000 soldats de diferents països d’Europa van combatre en una lluita de trinxeres que es va allargar tres mesos entorn de la vila.

A l’àrea de la Torre de la Manresana hi  viuen avui unes 5.700 persones, però ara fa 300 anys, durant els tres mesos de la batalla, s’hi van arribar a concentrar quasi 60.000 soldats. D’aquests, 35.000 pertanyien a les tropes borbòniques, mentre que per part austriacista eren uns 22.000 homes (alemanys, anglesos, holandesos i catalans).

Aquesta concentració de soldats, la duresa de la batalla i de l’hivern, va provocar la destrucció de gairebé totes les edificacions del poble, i que s’exhaurissin tots els recursos en un radi de tres dies de la zona. La batalla va provocar prop de 10.000 baixes en les tropes borbòniques, i és una de les darreres victòries dels Àustries abans de la desfeta de Barcelona, el 1714.

Una crònica de primera mà

Un habitant anònim dels Prats de Rei va deixar un valuós document escrit on detallava la magnitud i la cruesa de la batalla: «Lo dia 17, sbra 1711 va eser assetjada esta vila estan lo exersit de Carlos tercer de Can Selva fins a puigfarner de numero de 22000 homens governats per lo General Staranverch qui estava a Casa Roca de la manresana. Los de phalip quint estaven de St. Palvim fins a la devesa de la portella eran lo numero de 35000 homens governats per lo princep bandoma qui estava a Calaff a Casa Mn Geroni abadal posaren bateria de peses a la hera den llobet per espatllar la moralla y casas encara que las casas las espatllaren mes los alamanys per traurer las bigas per fer foch que no la bateria y estigueran fins al dia de Nadal que sen anaren lo exersit de phalip quin y lo de Carlos tercer lo dia de St Joant dia 27 de dbra deixant las casas de la vila menos la Ra y Casa Candalo inhabitables».