En el cinquè Simposi sobre Trastorn límit de la personalitat que es va dur a terme el passat mes de febrer a l’Hospital General de Catalunya es van donar els Premis Esteve Cirera 2013. El primer premi, va recaure al pòster titulat “Implicacions neurobiològiques del trauma infantil en els sistemes cerebrals de recompensa: dades preliminars amb Ressonància Magnética Funcional”. Aquest pòster estava elaborat pels autors Daniel Vega, Josep Marco-Pallarés, Àngel Soto, Pablo Ripollès, Joan Ribas, Edith Pomarol-Clotet, Salvador Sarró, Peter McKenna, Rafael Torrubia i Antoni Rodríguez-Fornells. Aquests professionals conformen un grup de treball de recerca en el Trastorn Límit de la Personalitat, que uneix els esforços de diferents institucions públiques catalanes: el Servei de Psiquiatria i Salut Mental del Consorci Sanitari de l’Anoia, la Unitat de Psicologia Mèdica del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Grup de Cognició i Plasticitat cerebral de l’IDIBELL (H. De Belvitge), el Departament de Psicologia Bàsica de la Universitat de Barcelona, la Fundació FIDMAG de les Germanes Hospitalàries de Sant Boi, i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
Algunes línies actuals de recerca sobre l’orígen i desenvolupament dels trastorns mentals, donen un paper molt important als aspectes epigenètics. Això vol dir que, la càrrega genètica d’un individu podria expressar-se, o no, en funció d’aspectes ambientals intensos com poden ser el fet de patir esdeveniments traumàtics a la infància o l’adolescència. En el cas de l’estudi guanyador, els autors analitzen tres mostres: 1) pacients amb trastorn límit de la personalitat que reporten molts esdeveniments traumàtics a la infància; 2) pacients amb trastorn límit de la personalitat que reporten pocs esdeveniments; 3) persones sense cap trastorn psiquiàtric. L’estudi compara el funcionament d’algunes àrees cerebrals implicades en la regulació emocional, entre aquests tres grups. Les principal troballa, apunta cap a un funcionament cerebral diferent de les àrees estudiades en aquells pacients que reporten més esdeveniments traumàtics a la infància.
