El Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la UAB ha publicat a Internet un mapa amb l’anàlisi de la informació que ofereixen els webs municipals de Catalunya. El Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya fa una avaluació dels recursos que ofereixen els ajuntaments als seus webs sobre qui són els representants polítics i com gestionen els recursos col·lectius. El resultat indica que aquesta informació és, en termes generals, insuficient i deficient: només 57 dels 947 webs analitzats han assolit més del 50% d’indicadors positius. I el 95% no informa sobre el pla d’acció del mandat. A l’Anoia, cap assoleix el 50% d’indicadors positius.
Només s’apropen a aquest percentatge les pàgines web dels ajuntaments d’Igualada i Masquefa, que assoleixen el 44% d’indicadors positius. Piera (37%), Capellades (34%), La Pobla de Claramunt (29%), Sant Martí de Tous (29%), Santa Margarida de Montbui (27%), Vilanova del Camí (27%), Calaf (24%) i Òdena (24%) assoleixen les “millors” notes de la comarca.
La informació que analitza l’estudi es fa més escassa a mesura que es redueix la població del municipi. Així, les pitjors notes a les webs municipals anoienques se les emporten les de Veciana (5%), El Bruc (7%), Cabrera d’Anoia (7%), Copons (7%) o Els Prats de Rei (7%).
La tònica es repeteix arreu de Catalunya en els municipis més petits, sovint per la manca de recursos humans dedicats a tasques de premsa i comunicació de forma regular. En el cas d’Igualada, però, no sembla justificada la inversió
de 132.000 euros que va fer el govern de l’Entesa l’any 2010 per renovar la pàgina web municipal, més quan alguns municipis de l’Anoia han adoptat per a les seves pàgines web gestors de continguts gratuïts.
Una informació molt deficient: algunes dades
Només el 33% dels webs de l’Anoia dóna informació bàsica sobre l’alcalde o l’alcaldessa, nom i cognom, foto i partit polític; aquesta informació bàsica es redueix al 21% dels webs en el cas dels representants polítics que formen part del govern; i passa al 3% en el cas dels representants que formen part de la oposició. Només el 6% dels webs municipals dóna informació sobre la composició dels òrgans de govern; el 27% sobre el calendari de treball d’aquests òrgans; i el 6% sobre les seves competències.
Les webs municipals anoienques assoleixen millors registres quan es tracta de donar informació bàsica sobre el municipi i la seva història –el 70% en té-, oferir notícies amb certa regularitat –el 82% ho fa- o fer públics els concursos que convoquen: el 88% de les webs dels ajuntaments de l’Anoia ho fa.
S’enduen un aprovat just l’agenda d’activitats –present al 52% de les webs- i el directori d’entitats del municipi, que l’estudi ha localitzat en el 58% de les webs. També aprova, amb un 58%, l’existència d’eines per comunicar a través de la web queixes, incidències o preguntes.
Però l’acció de govern és més que opaca en la majoria de webs. Només el 21% dels ajuntaments fa públiques les actes dels plens municipals i cap dóna informació sobre les retribucions dels càrrecs electes. A més, només el 3% de les webs anoienques ofereixen una forma de contacte amb els membres de la oposició. Els membres dels governs municipals, però, tampoc no surten més ben parats en aquest aspecte, ja que només se’ls pot contactar a través de la web en el 21% de pàgines municipals.
Segons el Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la UAB aquestes dades posen de manifest la necessitat les Diputacions adoptin mesures per a la millora de la informació dels webs dels municipis amb menys de 10.000 habitants.
