La crisi dispara els sentiments d’angoixa i desesperació

La crisi ha fet créixer els sentiments d’angoixa, de desesperació i desesperança i de tristesa de la població que més s’ha vist afectada per situacions econòmiques complexes. En els casos més extrems s’ha detectat un creixement de la »ideació suïcida» és a dir, les ganes de contraure una malaltia incurable per aconseguir »desaparèixer» sense recórrer al suïcidi. Segons un estudi de l’Observatori de la Salut Mental de Catalunya, situacions així són cada vegada més freqüents i per evitar la »cronificació» de les persones que ho pateixen els professionals proposen modificar els protocols d’actuació per instaurar teràpies grupals que complementin l’atenció individualitzada dels especialistes.

Un pacient amb una malaltia mental greu assisteix a una reunió de membres d’Òmnium Cultural, que tenen en comú l’interès per la cultura i la llengua. Durant dues hores, el pacient resta a la sala acompanyat d’aquestes persones, dues hores després, després d’un allau de preguntes, surt de la trobada amb el sentiment de formar part d’una comunitat, mentre que els membres d’Òmnium senten que han fet una tasca d’acompanyament.

Amb aquest exemple, Josep Moya, psiquiatre i responsable de l’estudi ‘Impacte de la crisi econòmica en la salut mental de la població’, ha volgut explicar la importància de les teràpies grupals a l’hora de tractar les persones que tenen problemes mentals conseqüència de la crisi, i que han experimentat un increment considerable els darrers anys.

Moya no ha facilitat dades concretes de l’augment d’aquests pacients, però si que ha assegurat que s’ha detectat un augment del »malestar psíquic», és a dir, que la crisi econòmica ha incrementat trastorns però sobretot, sentiments d’angoixa, de desesperació, de desesperança i de pèrdua de control de les pròpies vides. Per això, ha alertat que aquesta »impotència» ha acabat derivant cap a una »ideació auto-lítica, de suïcidi», és a dir, el desig de contraure alguna malaltia incurable per no haver de recórrer al suïcidi.

»Els pacients ens diuen: jo no em penso tirar per la finestra però tant de bo em diagnostiquessin una malaltia incurable», aquesta és una de les frases que segons Moya, els professionals senten amb certa freqüència a les seves consultes, i considera que és una idea que »marca» el dia a dia i la vida quotidiana de les persones.

Aquests sentiments, ha explicat Moya, derivent en conductes d’aïllament, i per exemple, ha citat casos de persones que no volen sortir al carrer de dia per evitar topar amb coneguts. Per evitar aquestes situacions, Moya proposa optimitzar recursos i potenciar la teràpia grupal entre els afectats per aquests sentiments, i complementar així, la teràpia individual, alhora que per Moya, cal intentar reduir la medicació d’aquestes persones.

Moya consdiera que l’atenció individual ha fracassat perquè no hi ha bons resultat si per això planteja un canvi de metodologies, que en països com Regne Unit, ja funcionen amb èxit. El responsable de l’estudi és conscient de les reticències que pot generar entre els afectats aquest tipus de teràpia però assegura que »els efectes són contundents» i que en poques sessions les persones experimenten canvis, que a sobre, no els ha costat diners.

El psiquiatre considera que les persones humanes s’uneixen i es relacionen a través dels vincles i aspectes que comparteixen i per això, no vol explicar la teràpia grupal com »compartir la desgràcia» sinó, com una manera per generar un grup com a punt de partida per evitar noves conseqüències. Per Moya, el perill de no reaccionar correctament en aquestes situacions és la »cronificació» d’estats emocionals que al llarg dels anys seran més complicats de tractar. Per això considera que la prevenció té un paper clau.

L’estudi, impulsat per l’Observatori de la Salut Mental de Catalunya, recull les experiències de diferents professionals de l’àmbit de la salut i els serveis socials de centres de la província de Barcelona, i usuaris de serveis socials de primària atesos el primer trimestre de l’any 2013 per presentar problemàtiques directament relacionades amb la crisi econòmica.